Ja fa un any i mig de la coronació de Carles III, en la que va ser una cerimònia fastuosa i retransmesa al mil·límetre. De fet, al Regne Unit 20 milions de persones van seguir la coronació per la televisió, substancialment menys que els 29 milions que va congregar el funeral d'Isabel II només uns mesos abans. La gran pirotècnica que va conformar la coronació va suposar tal mobilització de recursos que, fins ara, no s'ha detallat el cost total de la cerimònia. El preu és desorbitat i ha despertat malestar entre part dels britànics, en un país marcat per la precarietat de bona part dels ciutadans des de fa anys. Segons un informe del govern britànic, el cost total de la coronació va ser de 72 milions de lliures (més de 86 milions d'euros).
El cost de la policia de la cerimònia va ser de 21,7 milions de lliures esterlines, amb 50,3 milions de lliures addicionals en costos acumulats pel Departament de Cultura, Mitjans de Comunicació i Esport, segons recull The Guardian.
L'entitat Republic, que defensa que el Regne Unit es converteixi en una república, ha posat el crit al cel i en declaracions al diari britànic ha titllat el cost "obscè". "Estaria molt sorprès si 72 milions de lliures fossin el cost total", va dir el conseller delegat de Republic, Graham Smith. De fet, els dubtes d'Smith se sustenten en altres càlculs que inclouen costos com el de la mobilització de bombers, despeses d'ajuntaments o de seguretat, incloent-hi al desplegament que va fer el Ministeri de Defensa. Aquestes estimacions que amplien el prisma de què s'inclou com a part de la coronació, situen el cost total per sobre els 100 milions de lliures.
Carles III i Austràlia
El rei britànic fa poc que ha ascendit al tron, però ja es troba amb el rebuig alguns membres de la Commonwealth a la institució que encarna. És el cas d'Austràlia. El Moviment Republicà Australià (ARM, per les seves sigles en anglès) va sol·licitar una reunió amb Carles III, però es va declinar i el secretari personal del rei, Nathan Ross, va respondre en el seu nom, abordant també la qüestió sobre una possible abolició de la monarquia.
"Tingueu la seguretat que les seves opinions sobre aquest assumpte han estat preses en compte amb cura", va assegurar Ross, qui va continuar afirmant que "la seva Majestat, com a monarca constitucional, actua seguint el consell dels seus ministres i, per tant, la decisió de si Austràlia es converteix en una república és una qüestió que han de decidir els ciutadans australians". D'aquesta manera, Carles III segueix el rastre de distància marcat per la seva mare a l'hora d'exercir com monarca.