La Unió Europea no té "voluntat política" per potenciar les llengües regionals i minoritàries, segons un informe presentat aquest dimecres al Parlament Europeu. L'estudi, que va ser encarregat per vuit eurodiputats, entre els quals membres d'ERC i Junts, analitza l'acció europea durant els últims 10 anys per protegir aquestes llengües i, en les conclusions, apunta que la UE no ha tingut suficient voluntat política per impulsar-les, tot i la seva situació de risc. Davant d'aquests resultats, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha demanat a la Comissió Europea "ambició i creativitat" per potenciar el multilingüisme, segons recull l'ACN.
L'informe, elaborat pel professor de la Universitat Pompeu Fabra Vicent Climent-Ferrando, analitza quines accions ha fet la Unió Europea per promoure les llengües regionals i minoritàries 10 anys després que l'eurodiputat François Alfonsi impulsés una resolució per alertar de la situació de perill d'algunes llengües a la UE. Una proposta que va ser aprovada pel Parlament Europeu i la qual també assenyalava que aquests idiomes no rebien una atenció específica per part de la Comissió Europea, que ha de promoure polítiques a favor del multilingüisme.
En concret, l'estudi ha estat encarregat per Diana Riba, els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, la representant del PNB Izaskun Bilbao, els eurodiputats dels Verds François Alfonsi i Rasmus Andresen i la dels no inscrits Tatjana Zdanoka.
Manca d'atenció a les llengües minoritàries
Sota el títol Avaluació del suport de la Unió Europea a les llengües regionals i minoritàries, l'estudi conclou que la UE "no ha parat prou atenció" a aquestes llengües europees que es troben "en perill". La Comissió Europea, segons l'informe, justifica "la manca d'acció específica" en aquesta qüestió perquè no té competències en ser "responsabilitat dels estats membres". Tot i això, l'autor de l'article apunta que "la cooperació en aquest àmbit és possible a escala de la Unió Europea" a través del que es coneix com a mètode obert de coordinació, un espai intergovernamental que serveix per detectar les "bones pràctiques" i que s'ha utilitzat per impulsar l'aprenentatge de llengües. Així mateix, l'estudi detalla que, en canvi, no s'ha fet servir per promocionar-les i protegir-les.
Mesures per promoure les llengües
A banda d'assenyalar aquesta situació de risc, l'estudi també exigeix a la Comissió Europea incloure les llengües regionals i minoritàries en les seves iniciatives i també destinar-hi recursos. "L'estratègia dominant de finançament mostra que les comunitats lingüístiques petites han de competir al mateix nivell que les grans, cosa que amplia les disparitats entre les grans i les petites", adverteix. De fet, va un pas més enllà i demana "mencions específiques" per promoure les llengües en programes de la UE, com l'Erasmus+. I és que les llengües minoritàries no es poden escollir en aquestes iniciatives: "L'exclusió de les llengües regionals i minoritàries de les iniciatives de la Comissió Europea està creant que s'ampliï la bretxa entre les llengües considerades útils, necessàries i relacionades amb el progrés i el creixement i la resta, absents i considerades irrellevants", assenyala l'informe.
Precisament, l'autor del document ha criticat, durant la presentació a l'Eurocambra, que algunes de les iniciatives i programes de la Comissió Europea sobre qüestions d'idioma no estiguin oberts a les llengües regionals o minoritàries d'estats membres, mentre que les d'altres països externs, com el serbi o el noruec, sí que ho estan. "Hi ha clarament una discriminació entre les llengües oficials i les que no que s'ha d'abordar", ha subratllat. Per la seva part, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha assenyalat que "hi ha molt marge de millora i terreny que no s'ha explorat en el multilingüisme a Europa" i ha reivindicat la necessitat de promoure la diversitat lingüística.