La Comissió Independent sobre el Futur Constitucional de Gal·les ha publicat aquest dijous les seves conclusions. L’extens informe recull un intens treball de més de dos anys en el qual s’ha analitzat el sistema actual de govern i les possibilitats de canvi en el futur. I una d’aquestes opcions és, precisament, la independència de Gal·les de la resta del Regne Unit. Segons l’informe, un País de Gal·les independent tindria el potencial per oferir “canvis positius a llarg termini”, ja que permetria als seus ciutadans modelar la Constitució per “maximitzar els beneficis potencials”. A més, es fa una referència explícita a la necessitat d’optar per un referèndum d’autodeterminació com a via per resoldre qualsevol debat sobre el model de país, amb el rerefons inevitable de l’experiència escocesa del 2014.
Aquest estudi s’ha impulsat després d’asseverar que hi ha “problemes significatius” amb la manera com Gal·les està governada en el marc del Regne Unit, i que el model actual no ofereix “estabilitat i prosperitat” per a la regió. La independència ha estat només una de les opcions de futur que s’han analitzat amb profunditat, les altres dues essent més autonomia —el que es coneix com a devolution— i un sistema federal. Totes tres alternatives es consideren “viables a llarg termini”, si bé l’informe no es decanta per cap perquè l’elecció ha d’estar en mans dels ciutadans. Els onze membres de la Comissió pretenen reflectir de forma transversal la societat gal·lesa, ja que hi ha representants polítics dels principals partits, activistes, acadèmics i personalitats distingides; també s’ha comptat amb la participació de milers de ciutadans.
La independència com a camí
L’informe dedica una especial atenció a la possibilitat d’independència per a Gal·les. Segons el document, són diversos els beneficis que comportaria aquesta via. Principalment, permetria als ciutadans gal·lesos “controlar i influenciar” de forma autònoma totes aquelles decisions que afecten les seves vides. Un govern gal·lès amb totes les competències significaria que les lleis ja no arribarien ‘imposades’ des de Londres, i permetria a la ciutadania tenir la “confiança” que la seva veu s’escoltaria en la presa de decisions dintre i fora de Gal·les. En aquesta línia, també atorgaria una màxima “responsabilitat” al poble gal·lès per construir el seu futur, ja que tots els poders de govern s’exercirien des de Gal·les.
La independència també permetria al país oferir més drets a la ciutadania que la que ofereix avui en dia el govern del Regne Unit. En aquest sentit, la redacció d’una Constitució i l’existència d’un govern propi podria servir per garantir “igualtat de tracte i d’accés a serveis” per a tothom. En aquest cas, Gal·les tindria més obligacions, com ara la de “crear noves institucions d’estat” per encarregar-se de funcions com la seguretat social, les pensions, l’administració dels impostos i relacions externes, mentre que gaudiria d’una major llibertat per establir polítiques macroeconòmiques. A més, l’informe considera que la independència permetria “un major grau d’estabilitat legal i constitucional”.
Ara bé, tots aquests beneficis van acompanyats de limitacions i riscos. Així, l’autonomia d’un País de Gal·les independent es veuria “constreta” en cas de decidir incorporar-se a organitzacions supranacionals, com ara la Unió Europea, mentre que en matèria econòmica dependria dels límits imposats pel mateix mercat i la seva capacitat fiscal. Parlant encara de diners, la creació de les noves institucions estatals implicaria un “cost substancial”. I, possiblement, l’element més preocupant en cas d’independència serien les dificultats econòmiques que vindrien acompanyades. L’informe recorda que els mercats internacionals reaccionen “malament” davant la inestabilitat política —de fet, es fa menció explícita a Catalunya, que ha viscut “un impacte negatiu en inversions empresarials” pel Procés–, de manera que Gal·les hauria de fer front a una inevitable crisi econòmica.
Referèndum o via unilateral?
En l’informe, els experts també s’atreveixen a fer una valoració sobre la via per assolir la independència. En aquest sentit, es reconeix la necessitat de seguir l’estratègia escocesa de diàleg, la qual implicaria “negociacions i un acord eventual” amb el govern del Regne Unit. Això significa, doncs, que la independència només seria possible a través d’un —o més d’un— plebiscit d’autodeterminació, sempre precedit per “un extens debat i informació pública”. “Un País de Gal·les independent només succeiria amb suport majoritari, que s’expressaria gairebé segur en un referèndum i fonamentat en un moviment popular”, recull el document. Si bé no s’entra en detalls sobre una hipotètica consulta, l’informe considera que és necessari abordar la possibilitat “de forma urgent”.
Pel que fa a una declaració unilateral d’independència, l’informe destaca que aquesta opció seria “teòricament possible”, però reconeix que faria “difícil” per a un País de Gal·les independent obtenir un reconeixement internacional indispensable —precisament un dels interrogants que va envoltar el procés català—. A més, els experts recorden que l’actual govern britànic ja ha tancat la porta a cedir més autonomia a Gal·les i a celebrar un nou referèndum a Escòcia, de manera que qualsevol negociació seria complexa. I, fins i tot en cas d’aconseguir el vistiplau del Regne Unit, el nou govern s’hauria d’enfrontar a més rondes de negociació amb els seus països veïns per acordar nombroses qüestions.