La violència de les últimes hores als carrers de Bolívia en l'intent de cop d'estat que ha acabat fracassant, han despertat els fantasmes de la crisi política que va sacsejar el país l'any 2019. La inestabilitat política en aquest país andí fa anys que es cronifica en la vida institucional i, ara, ha esclatat en forma d'alçament militar. Mentre el país tracta de tornar a la normalitat, les acusacions entre els partits, els militars alçats i el mateix executiu bolivià enfanguen l'escena política i porten a plantejar-se: com s'ha arribat fins aquí i perquè hi ha hagut un alçament. La resposta és complexa i es manté oberta.
Un grup de militars encapçalats pel comandant general de l'Exèrcit de Bolívia Juan José Zuñiga, van arribar fortament armats a la plaça on hi ha la seu del Govern de Bolívia i amb un tanc van tombar la porta, acció que el president bolivià, Luis Arce, va qualificar d'"intent de cop d'estat". Zuñiga prometia alliberar la democràcia boliviana de les mans de les elits, però tot plegat no ha arribat a res. Després de ser arrestat, Zuñiga ha afirmat que darrere del cop hi ha el mateix Arce.
Un 'autocop' d'estat?
L'actual president bolivià, Luis Arce, té una llarga carrera com a polític i, concretament, en diversos càrrecs de l'executiu del seu país. Va ser ministre d'Economia i Finances Públiques del 2006 al 2017, un càrrec al qual tornaria el 2019 en el Govern d'Evo Morales. Tanmateix, haver treballat braç a braç amb Morales no ha fet que tinguin precisament una bona relació. Tots dos són del mateix partit, Movimento al Socialismo, i s'estarien disputant el control del partit. De fet, les sospites actuals apunten que Arce podria haver animat el cop per guanyar força dins el partit. Segons informa EFE, el mateix Zuñiga hauria intentat derrocar l'actual govern per evitar que l'expresident Evo Morales pogués presentar-se a les eleccions que se celebraran l'agost del 2025.
Zuñiga ha sostingut que Arce el va animar a donar el cop d'estat: "Parlaré amb detalls diumenge, al col·legi La Salle, em vaig reunir amb el president i el president em va dir que la situació està molt fotuda, que aquesta setmana seria crítica i calia alguna cosa per aixecar la seva popularitat".
La ferida del 2019
L'escenari actual neix d'un altre intent de cop d'estat, el de 2019. Aleshores, diversos caps militars van forçar la dimissió de l'aleshores president, Evo Morales. En aquell moment els militars al·legaven que Morales tractava d'alterar els resultats electorals i van acabar enviant-lo a l'exili a Mèxic. Després d'això, Jeanine Añez, senadora de dretes i líder de l'oposició, es va autoproclamar presidenta de Bolívia i amb una enorme Bíblia a la mà va afirmar: "Déu ha tornat al Palacio Quemado". Tanmateix, el seu temps com a presidenta autoimposada no va durar gaire i, posteriorment, ha estat condemnada pel Tribunal Superior de Justícia a 10 anys de presó. Pel militar colpista Zuñiga, Añez és una presa política i quan assaltava les institucions bolivianes va reclamar el seu alliberament.
D'aquella inestabilitat política, va sorgir un nou lideratge al Movimiento al Socialismop, davant l'absència de Morales pel seu exili i aquest és Arce. Per això, les acusacions de Zuñiga deixen l'actual president en una posició difícil, ja que en el fons tots dos podrien compartir un objectiu comú: mantenir Morales lluny.