Donald Trump no té cap intenció de declarar per explicar la seva versió dels fets sobre l'assalt del Capitoli del 6 de gener del 2021, quan dos mesos després de les eleccions presidencials encara no havia acceptat la seva derrota electoral davant Joe Biden i va animar als seus seguidors a actuar. A banda de declarar, també hauria d'entregar informació oficial sobre aquella jornada, quan encara vivia a la Casa Blanca, abans del traspàs amb el demòcrata. Per intentar escapar-se de les seves responsabilitats, Trump va presentar aquest divendres una demanda contra el comitè del Congrés que investiga l'assalt, per no haver de comparèixer. Concretament, Trump va presentar aquesta querella en una cort de Florida, on resideix des que va haver de marxar de Washington, i el seu advocat, David Warrington va assegurar que els precedents "preserven la separació de poders", evitant que el Legislatiu hagi de declarar, quelcom que beneficia el magnat, que no està passant pel seu millor moment: els republicans no han triomfat tant com s'esperava en les eleccions al Congrés i al Senat, i el seu màxim rival dins el partit, Ron DeSantis, ha estat el gran vencedor.
A finals d'octubre, el comitè va citar formalment al expresident dels Estats Units sota jurament i a entregar també documents relatius a la seva actuació durant els dies previs a l'assalt al Capitoli i durant aquesta mateixa jornada. Gairebé sobre la botzina, Trump ha presentat aquesta querella per escapolir-se d'haver de declarar, ja que la seva compareixença estava prevista a partir el 14 de novembre. El comitè també va publicar el contingut de la carta que van enviar a Trump, a qui li recorden el "paper central" que fa exercir en un esforç "orquestrat i intencionat" de revocar els resultats de les eleccions de 2020, quan va perdre davant Joe Biden, tot i que encara li costi reconèixer-ho.
De què s'acusa a Donald Trump?
Anant més enllà, el comitè acusa a Trump d'escampar informació falsa sobre aquest frau electoral, que mai va poder demostrar davant la justícia per la manca de proves, per anul·lar el resultat de la votació que convertia a Joe Biden en nou president dels Estats Units després de quatre anys de mandat del magnat. A més, també l'acusa d'intentar "corrompre" el departament de Justícia, a banda de pressionar funcionaris i legisladors locals per alterar els resultats, convocar desenes de milers dels seus seguidors aquell 6 de gener, incitar a la violència amb missatges a les xarxes socials (que el van acabar expulsant) i no col·laborar per dispersar als seus fanàtics durant l'assalt. Cal recordar que dels 10.000 manifestants trumpistes, 800 van entrar al Capitoli quan aquest estava ratificant la victòria electoral de Biden.
El mal moment de Trump
Tot i que aquestes eleccions de mig mandat als Estats Units s'esperaven que fos una demostració no tant de la força dels republicans sinó més aviat de la debilitat dels demòcrates, a l'espera de conèixer els resultats definitius, això no ha estat així. Joe Biden, tot i les recurrents imatges dels seus lapsus, ha resistit l'embat i ha salvat alguns dels territoris més importants, a pesar de la inflació, mobilitzant l'electorat amb temes com ara la defensa de l'avortament o la qüestió de les armes. Abans de conèixer els resultats, Trump va fer de Trump i va dir que si tot anava bé pels republicans era gràcies a ell, que havia designat alguns dels candidats, però si no, no el podien culpar. Un dels cops més durs pel milionari és que el seu únic rival dins el partit republicà de cara a les eleccions del 2024, el governador de Florida, Ron DeSantis, va revalidar la victòria amb uns resultats excel·lents, quelcom que inquieta al expresident nord-americà.