La diplomàcia no sembla estar dins dels plans d’Israel en el context dels fronts oberts contra els seus molts enemics (Hamàs, Hezbollah, l’Iran, els houthis del Iemen, les milícies de Síria, l’Iraq i Pakistan) que l’envolten. Una de les imatges que ho demostren, i que passarà a la història, és la del primer ministre Benjamin Netanyahu en el moment de donar l’ordre de llançar el letal i poderós bombardeig sobre els edificis on es trobava el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, al sud de Beirut, des de Nova York. Però va ser abans o després del seu desafiant i bel·ligerant discurs davant l’Assemblea de l’ONU? La imatge va ser compartida divendres per la mateixa oficina del primer ministre, segurament amb la intenció de mostrar un Netanyahu fort, a qui no li tremola la mà a l’hora de defensar els seus compatriotes i que està disposat a arribar fins al final. “No tolerarem que un exèrcit terrorista se situï a la nostra frontera, ni que dispari indiscriminadament contra les nostres ciutats. Mentre Hezbollah opti per la guerra, Israel no s'aturarà”, va deixar molt clar davant els centenars de representants dels països del món, tot i que alguns li van donar l'esquena i es van absentar deliberadament en senyal de protesta.

Un pla d’engany

Però existeixen algunes contradiccions respecte al lloc i el moment en què Netanyahu va donar l’ordre per telèfon. En la imatge difosa per l’oficina de Netanyahu després del discurs i abans d'anunciar que avançaria el seu retorn a Israel, es veu el primer ministre assegut a una cadira, flanquejat per dos homes que l’observen: el seu secretari militar i el seu cap de gabinet. Les primeres informacions d’alguns mitjans i també les que van transcendir a les xarxes socials van donar per fet que Netanyahu havia donat el discurs i posteriorment havia anat a un despatx de les mateixes Nacions Unides des d’on va ordenar l’atac.

Però els detalls de la intrahistòria de la fotografia i de l’atac mortífer han anat sortint a la llum, amb algunes informacions sorprenents. Segons aquestes informacions, l’ordre de l’atac es va donar abans, i no després del discurs, i l’escenari no hauria estat un despatx de l’ONU sinó el mateix hotel de Netanyahu a Nova York. De fet, la mateixa estètica del contingut de la imatge denota que sembla més una habitació d'hotel que un despatx d'una seu institucional. Però, més enllà d'on i quan es va fer la fotografia, el que també és rellevant és que Netanyahu viatgés a Nova York en plena escalada del conflicte amb Hezbollah, però tot ha pogut formar part d'una maniobra de distracció. Segons va publicar el diari The Telegraph, citant fonts israelianes, el primer ministre va anar a Nova York com a part d’un “pla d'engany” per fer creure Hassan Nasrallah que estava fora de perill i continuar amb els plans d’atac que s’havien decidit abans de sortir d’Israel. Fins i tot, durant el vol als Estats Units es van celebrar diverses consultes de seguretat i actualitzacions sobre la situació en el Líban. Però un cop Netanyahu va donar llum verda al bombardeig i va donar el seu discurs a l'Assemblea de l'ONU, el primer ministre va avançar el seu retorn al país, i els bombardejos continuen.

Israel va rastrejar Nasrallah durant mesos

El canal 12 d’Israel, també conegut com a Keshet 12 i The Times of Israel ha donat més detalls sobre com i quan es va decidir l’atac que Netanyahu va aprovar abans del discurs de l’ONU, després de dies de discussions. Feia mesos que Israel coneixia la ubicació del líder de Hezbollah, tot i que la decisió de llançar l’atac es va fer en els darrers dies i sense informar els Estats Units, amb el temor que es tanqués la finestra d’oportunitat abans que Nasrallah es traslladés a un lloc diferent, segons van informar tres funcionaris de defensa israelians a The New York Times. Segons el rotatiu nord-americà, es van llençar més de 80 bombes en pocs minuts sobre el lloc on es trobava el líder de Hezbollah per matar-lo, que van impactar en sis edificis al sud de Beirut. Segons els funcionaris, agents de Hezbollah van trobar i identificar el cos de Nasrallah dissabte a primera hora, juntament amb el d’un comandament militar, Ali Karaki. Els mateixos funcionaris, segons The Times of Israel, afirmen que el principal objectiu de l’atac va morir pel llançament de desenes de bombes especials per destruir búnquers subterranis, llençades per avions de caça F-15I de la Força Aèria israeliana sobre el quarter general de Hezbollah, situat al suburbi del sud de Beirut conegut com el Dahiyeh.

Comitè de guerra Israel
El ministre de defensa, Yoav Gallant, el cap de les FDI, Herzi Halevi i Tomer Bar, cap de les IAF.

Malestar dels Estats Units

Segons el Canal 12 d’Israel, Netanyahu va ordenar l’atac poc abans de dirigir-se a l’Assemblea de l’ONU a Nova York. La decisió havia estat aprovada pel gabinet de guerra dijous al vespre i va comptar amb el suport del ministre de Defensa, Yoav Gallant. Un funcionari nord-americà va afirmar divendres a The Times of Israel que Washington només va rebre una notificació de l’atac després que els seus avions s'enlairessin i l’operació estigués en marxa. El fet que l’operació es planifiqués a inicis de setmana, mentre els líders polítics israelians mantenien converses amb els seus homòlegs nord-americans per a un possible alto el foc, no va agradar gaire als Estats Units, que es van sentir enganyats.

Alguns ministres dubten

També informa el rotatiu israelià que va haver-hi discussions prèvies a l'atac en el gabinet. Dimecres, en una reunió amb el cap de l’estat major de les FDI, Herzi Halevi; el cap del Mossad, David Barnea; el cap del Shin Bet, Roner Bar i el ministre de defensa, Yoav Gallant, es va donar llum verda al pla d’atac de manera unànime. Però, segons les mateixes informacions, més tard alguns ministres del gabinet es van mostrar en contra de la mesura, citant entre alguns dels que ho estaven el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i el ministre de Cooperació Regional, David Amsalem, als qui els preocupava que l’atac perjudiqués les activitats en curs de les FDI a Gaza. Finalment, Halevi va dir el que Gallant necessitava sentir: “Tenim el que necessitem. Podem continuar amb l’operació. Sabem que Nasrallah és al búnquer”. Gallant i Halevi van trucar a Netanyahu, que havia de parlar poc després a l’ONU. I Netanyahu va donar vía lliure.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!