Les tropes israelianes tenen certa experiència en travessar les fronteres del seu veí del nord, el Líban. De fet, Israel ha envaït territori libanès en tres ocasions en la seva curta història: 1978, 1982 i 2006. Ara que les Forces de Defensa d'Israel (IDF) tornen a ocupar part del territori libanès, el record de la invasió de 1982 i els seus paral·lelismes amb la situació actual tornen a ressonar. Cal remarca que si bé hi ha accions que poden recordar la invasió de fa més de 40 anys, l'escenari polític era molt diferent. Per començar, l'any 82 els soldats israelians no van traspassar la seva frontera nord per aturar Hezbollah, sinó l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).
A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'OAP, liderada per Yasser Arafat, havia expandit al sud del Líban la seva àrea d'acció i control. Després d'anys d'enfrontaments amb Israel, molts palestins s'havia refugiat al país veí. Bona part eren civils, tot i que altres formaven part de l'OAP i s'organitzaven per atacar Israel. El Líban és un país molt divers, on conviuen diferents grups religiosos, els quals es veien afectats per la presència de l'OAP, especialment de la seva branca armada. Entre les comunitats que es mostraven hostils al grup palestí hi havia la cristiana o la xiïta, branca de l'Islam sobre la qual s'organitzaria, anys després, Hezbollah.
En aquest context i afirmant inicialment que volien enretirar els terroristes de les seves fronteres, les tropes de l'IDF van travessar la frontera del nord d'Israel un 6 de juny de 1982. De fet, en un principi, part de la població xiïta i cristiana va celebrar l'arribada de les tropes israelianes com a llibertadores. Tanmateix, el que va començar com una operació per "fer retrocedir les forces terroristes 40 km al nord", com explica l'IDF al seu web, va acabar amb una ofensiva que va arribar fins a Beirut, en la qual, entremig, va intervenir militarment Síria contra Israel. Tot plegat, es va acabar coneixent com la primera guerra del Líban o guerra del Líban de 1982.
Setge a Beirut i anys de control del sud
Els plans de les forces armades de l'estat d'Israel van canviar ràpidament. El 13 de juny l'exèrcit d'Israel ja havia començat el setge de Beirut. Quan les forces israelianes van iniciar la seva invasió al sud del Líban es van trobar poca resistència per part dels milicians de l'OAP, en canvi, es van fer forts al centre històric de la capital libanesa. El setge a Beirut va ser cruent, amb bombardejos constants que van durar dos mesos i van deixar prop de 300 civils morts. Israel no va aconseguir un dels seus principals objectius: acabar amb Arafat. Tanmateix, Arafat i la seva cúpula van acabar abandonat la ciutat, fet que va permetre que l'exèrcit d'Israel pogués acabar de controlar-la sense massa resistència.
La guerra no va acabar aquí, sinó que va evolucionar en una ocupació del sud del Líban que es va allargar fins a l'any 2000. És a dir, el que va començar com una operació per allunyar els terroristes de les fronteres, va acabar amb el control d'Israel al sud del Líban durant 18 anys.
Paral·lelismes entre les dues invasions
Alguns aspectes d'aquesta primera guerra al Líban ressonen amb l'actualitat. Per exemple, Israel va començar la seva ofensiva l'any 1982, afirmant que l'OAP havia creat una mena d'estat dins del mateix Líban i assegurant que havien establert al sud els seus comandaments per atacar territori israelià. Tots dos motius són similars als que esgrimeixen ara des de Tel-Aviv.
Una cosa similar succeeix amb l'abast de l'operació. Als anys 80, el govern israelià va afirmar que era una petita operació on només volien fer retrocedir 40 km les línies terroristes i van acabar a la capital. Actualment, Israel ha sostingut que el que fan són "incursions terrestres limitades, localitzades i selectives". De fet, segons informa El Español, Israel vol ampliar 30 km la zona d'amortiment entre el Líban i l'estat israelià, establert per la resolució 1701 de l'ONU l'agost del 2006. Tot i que, a més, ja ha bombardejat la capital.
Finalment, entre els paral·lelismes de les dues invasions es pot incloure la tensió d'Israel amb el seu principal aliat: els Estats Units (EUA). Les morts civils en el setge de Beirut l'any 1982 va fer que l'aleshores president, Ronald Reagan, es queixés al govern israelià, una queixa que no va arribar enlloc. Actualment, l'administració demòcrata de Joe Biden fa mesos que tracta de convèncer Israel de desescalar les seves ofensives militars.
Ecos del 2006
Si bé en els fets de 1982 hi ha aspectes que poden semblar similars a la situació actual, hi ha un gran actor que no va tenir-hi relació, però sí en la següent invasió. L'any 2006, quan Israel va ocupar l'estat libanès, l'objectiu ja no era l'OAP, sinó Hezbollah, que havia fet de la seva presència militar al sud una de les seves grans fortaleses com a milícia. En aquella ocasió, el conflicte va acabar amb un alto el foc després de la creació de la mencionada resolució 1701, la qual exigeix la retirada total dels soldats del Líban i de totes les forces de Hezbollah de la zona compresa entre el riu Litani i la frontera israeliana. Hezbollah no ha complert aquesta resolució, com va assenyalar ahir Israel quan justificava l'inici de la invasió terrestre.