El règim de l'Iran ha executat des de l'inici de les protestes a finals de l'estiu passat 4 persones vinculades directament a les revoltes que encara sacsegen el país. Des de setembre de 2022, un total de 16 ciutadans han estat acusats de delictes d'aldarulls i violència contra agents policials en el marc de les protestes ja han rebut condemnes de mort i estan a l'espera que es faci efectives o als recursos que han imposat. I és que l'ús de la força "excessiva i letal" en la repressió de les protestes a l'Iran, l'empresonament de centenars de persones sota càrrecs injustificats i l'emissió de sentències de mort en judicis sumaris i "greument injustos" han marcat l'any 2022 en aquest país, afirma l'organització prodrets Human Rights Watch (HRW)
Els activistes iranians denuncien judicis sumaris
La darrera mort a mans de la justícia de la república islàmica ha estat la del ciutadà britànic-iranià Alireza Akbari, per suposadament ser un espia del servei d'intel·ligència MI6 del Regne Unit. La notícia ha estat condemnada per les autoritats arreu d'Europa i ha tensat encara més les relacions amb Londres. Pel que fa a les protestes sorgides arran de l'assassinat de la jove Mahsa Amini per part de la policia moral del país, els activistes iranians denuncien que els judicis s'estan celebrant a porta tancada, en temps rècord, amb confessions obtingudes sota tortura i en molts casos sense advocats presents. Dels més de 15.000 participants en les protestes sota custòdia policial, 16 d'ells ja han rebut una sentència de mort. Aquest mateix dilluns es van emetre les tres darreres condemnes contra joves activistes, encara subjectes a recurs, i a tots ells se'ls hi ha atribuït l'assassinat de diversos agents de l'autoritat.
Almenys 341 morts en les protestes, segons HRW
Segons HRW, almenys 341 manifestants, entre ells 52 infants, haurien mort per la repressió de les revoltes arreu de l'Iran, per la qual els cossos de seguretat de l'Estat han emprat armes de foc com ara rifles d'assalt. Entre els arrestats hi ha "centenars de defensors dels drets humans, activistes, periodistes i advocats detinguts per la seva dissidència pacífica o per donar suport a les protestes". La repressió per part de la justícia també s'ha donat en altres protestes vinculades a vagues laborals i per la crisi del cost de la vida. HRW també ha denunciat l'increment del nombre d'execucions per delictes relacionats amb les drogues (almenys 130 aquest 2022). En aquest context, HRW ha denunciat que a l'Iran les dones afronten greus discriminacions en temes relatius al matrimoni, divorci, herència i decisions sobre la pàtria potestat, mentre que els casos de feminicidi s'estan reportant cada vegada més sense que s'implementin mesures per prevenir els abusos i protegir les supervivents.