L'Iran ha començat aquest dilluns a injectar gas a les centrifugadores de la planta de Fordo per enriquir urani a una puresa del 20%, violant l'acord nuclear de 2015, conegut com a JCPOA per les seves sigles en anglès.
El portaveu del Govern iranià, Alí Rabií, ha explicat que el procés d'injecció de gas a les centrifugadores ha començat "fa unes hores" després de l'ordre del president, Hassan Rouhani, per implementar una recent llei aprovada pel Parlament.
L'objectiu de Teheran és pressionar a les potències europees perquè compleixin els avantatges econòmics que es van prometre a l'Iran en el pacte nuclear. A canvi de limitar el programa atòmic iranià, es va acordar alleujar les sancions internacionals, cosa que no s'ha complert. L'Iran va començar a incomplir les seves obligacions el 2019 en represàlia per la sortida un any abans d'EUA del pacte i la seva reimposició de sancions. Segons ha declarat Rabií, el país està disposat a tornar a complir íntegrament l'acord nuclear.
Fa tres dies, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va informar que l'Iran havia comunicat els seus plans d'enriquir urani fins a una puresa del 20%, un nivell que va assolir abans de l'històric acord de 2015. Conforme al JCPOA, que limita el programa nuclear iranià per evitar que Teheran desenvolupi l'arma atòmica, l'Iran no pot enriquir urani a un nivell superior al 3,67%.
Encara lluny de la bomba nuclear
Aquesta és l'última de les mesures adoptades per Teheran que vulneren l'acord nuclear, firmat el 2015 entre l'Iran i sis grans potències (Estats Units, Xina, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit). L'Iran ja va superar el 2019 aquest límit de puresa màxima, però només fins i tot un 4,5%. No obstant això, el 20 % d'enriquiment continua estant molt per sota del 90% necessari per a una bomba nuclear.
El portaveu governamental ha aclarit que aquest procés s'ha realitzat després de "prendre mesures com informar l'AIEA". Rabií ha destacat que "d'aquí a unes hores estarà disponible el primer producte UF6 (hexafluorur d'urani)". Aquest nou incompliment del pacte pot dificultar els esforços del president electe d'EUA, Joe Biden, per tornar al JCPOA, com esperen que faci tant l'Iran com els altres cinc països signataris.
La decisió arriba enmig d'una escalada de provocacions entre les potències, després que el desembre passat el Parlament iranià aprovés una llei que estipula, entre altres punts, produir i emmagatzemar cada any 120 quilograms d'urani enriquit al 20%. La llei va ser aprovada pocs dies després de l'assassinat del destacat científic nuclear iranià Mohsen Fakhrizadeh, del qual Teheran ha acusat Israel.
Rússia, al costat de l'Iran
"Teheran va prendre aquesta decisió a causa de les pressions dels Estats Units", ha declarat aquest dimarts la portaveu del Ministeri d'Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova. Segons ha dit, la comunitat internacional ja té una comprensió clara de què "la causa originària d'aquests incompliments són les grolleres violacions sistemàtiques dels compromisos internacionals adquirits pels EUA. (...) que obstaculitza de manera conscient el compliment de l'acord per altres països".
La representant de la diplomàcia russa ha subratllat que l'Iran no ha ocultat en cap moment les seves activitats i ha informat l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) en compliment dels mecanismes previstos pel JCPOA. "Tot el material enriquit al 20 % està sota control de l'AIEA. L'organisme no ha detectat que aquest sigui utilitzat amb objectius que contradiguin el JCPOA", va afegir.
La UE adverteix
La Unió Europea (UE) va dir aquest dimarts que la decisió de l'Iran de començar a enriquir urani al 20 % tindrà "serioses implicacions", però va apostar per "mantenir" l'acord nuclear, malgrat la seva violació per part de Teheran. "Aquesta acció és contrària als compromisos nuclears de l'Iran i tindrà serioses implicacions respecte a la no-proliferació", va dir el portaveu de l'alt representant per a la Política Exterior, Josep Borrell.
El JCPOA és "una peça important de l'arquitectura de la no-proliferació nuclear", ha assegurat avui el portaveu de Borrell, "enfortirem els nostres esforços per mantenir l'acord i garantir que totes les parts compleixin amb els seus compromisos", va afegir.
Un any de l'assassinat de Soleimani
Aquesta decisió de l'Iran ha coincidit amb l'aniversari de l'assassinat del comandant iranià Qasem Soleimani a l'Iraq, un fet que el país encara no ha superat i pel qual encara clama revenja. A més, el passat 27 de novembre el rellevant científic nuclear iranià Mohsen Fakhrizadeh, va ser assassinat. Un crim que adjudiquen a Tel-Aviv, però que Israel no ha reconegut haver comès.
El ministre iranià d'Intel·ligència, Mahmud Alaví, ha advertit aquest dimarts a Israel que ha comès "un gran error" que portarà a la seva "destrucció" al país. "El règim sionista sap que amb el martiri de persones com Fajrizadeh ha de preveure la seva destrucció no tan llunyana perquè va cometre un crim i un gran error", ha dit Alaví en declaracions difoses per l'agència oficial iraniana IRNA.