El cap de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, Hossein Salami, ha dit que el país ha de viure amb les noves "realitats" de Síria després de la caiguda del president recolzat per Teheran, Bashar al-Assad, han informat els mitjans estatals dijous. Respecte a Síria, Iran "realment estava intentant dia i nit ajudar en tot el que podia; hem de viure amb les realitats de Síria; les mirem i actuem en funció d'elles", ha exposat Salami, citat per l'agència oficial de notícies IRNA. "Les estratègies han de canviar segons les circumstàncies; no podem resoldre nombrosos problemes globals i regionals amb l'estancament i fent servir les mateixes tàctiques", ha destacat.
L'Iran ha estat un fort aliat de la família Assad, el govern del qual de dècades a Síria va acabar el cap de setmana quan una remolí d'ofensiva rebel va prendre la capital, Damasc. Assad havia exercit durant molt de temps un paper estratègic a l'“eix de resistència” antiisraelià de l'Iran, en particular en facilitar el subministrament d'armes a l'aliat de Teheran, Hezbollah, al veí Líban. L'eix de la resistència inclou Hezbollah i Hamàs a Gaza, els rebels houthis al Iemen i alguns grups de milicians xiïtes més petits a l'Iraq.
També dijous, el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va condemnar enèrgicament “l'abús de l'actual inestabilitat a Síria per part dels Estats Units i el règim sionista”, que és el terme que l'Iran fa servir per referir-se a Israel. "El Front de Resistència no romandrà passiu davant de qualsevol pla o esquema que busqui pertorbar la resistència i debilitar el poder i l'autoritat dels països de la regió", haurien dit els Guàrdies Revolucionaris en un comunicat.
Turquia té forces al nord de Síria, mentre que al sud l'exèrcit israelià ha enviat tropes a una zona d'amortiment patrullada per l'ONU a la frontera compartida dels països, a l'est dels Alts del Golan annexats per Israel. Els Estats Units també tenen tropes estacionades a Síria, on han treballat amb combatents liderats pels kurds que lluiten contra el grup Estat Islàmic. Els vincles entre Teheran i Damasc van aconseguir el seu punt màxim durant la guerra civil siriana que va començar el 2011, quan la Guàrdia Revolucionària va enviar el que va anomenar "assessors militars" per ajudar Assad.
Sunnites i xiïtes: qui és qui?
Molts conflictes i guerres de la regió de l’Orient Mitjà tenen el seu origen precisament en la divisió entre sunnites i xiïtes. L’enfrontament entre aquestes dues branques de l’islam ha provocat guerres civils a països com Síria, l’Iraq, el Iemen i el Líban. A això s’afegeix l’escalada de tensió entre les dues grans potències que lideren els dos blocs de l’islam: l’Aràbia Saudita, la monarquia de la qual és sunnita, i l’Iran, governat per líders xiïtes.
Per definició, el grup Tahrir al-Xam és una organització gihadista i salafista que participa en la guerra civil siriana. Al seu temps, el salafisme és un moviment sunnita i islamista, catalogat com a extremista, de caràcter reformista i ultraconservador que va sorgir a la península aràbiga durant la primera meitat del segle XIX, i que ha anat evolucionant al llarg dels anys.
La caiguda d'Assad en dues setmanes
La guerra civil a Síria va començar l'any 2011, si bé és cert que en pràcticament dues setmanes s'han precipitat els esdeveniments per a la caiguda del règim. En part, tot plegat ha passat perquè els suports estrangers d'Assad s'han vist reduïts. Síria depenia, en gran manera de Hezbollah, que s'ha vist també visiblement debilitada després del que ha patit la milícia al sud del Líban, amb Israel. A més, Assad hauria perdut molts assessors iranians, entretinguts també amb el conflicte entre aquest país i Israel. Per altra banda, el gran aliat de Síria, Rússia, també ha tingut la seva particular guerra amb Ucraïna, que va començar el 2022. D'aquesta manera, molts dels efectius desplaçats a Síria han hagut de tornar a les seves bases.