L'Iran va llançar aquest dimarts desenes de míssils contra territori israelià enmig d'una escalada bèl·lica regional que ha portat els Estats Units a sortir en defensa d'Israel després de la decisió del govern de Benjamin Netanyahu d'activar una invasió terrestre contra el sud del Líban. Després de dies de creixent tensió regional, la Guàrdia Revolucionària iraniana va confirmar aquest dimarts el llançament de míssils contra Israel com a resposta als assassinats del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, el cap de Hezbollah, Hassan Nasrala, i un general iranià.
Aquest dimarts a Israel sonaven alarmes a tot arreu per demanar a la població que es refugiés. L'atac amb míssils arriba després de la incursió terrestre d'Israel al Líban i les ofensives israelianes contra els aliats de l'Iran. La resposta de l'Iran arriba també després dels atacs a busques de membres de Hezbollah, que és una organització que rep el suport de Teheran i és un component central de l'anomenat "eix de resistència" de l'Iran (que inclou altres grups com Hamàs). La incursió terrestre al Líban és la tercera invasió israeliana en aquest país, la segona per acabar amb Hezbollah. Fa 18 anys Israel també va intentar acabar amb la milícia xiïta i no va poder, va retirar els seus soldats emparant-se en un alto el foc de l'ONU. Hezbollah s'ho va prendre com una gran victòria. El 12 de juliol de 2006 va començar així la segona guerra del Líban d'Israel contra Hezbollah. El detonant va ser l'emboscada de la milícia xiïta a militars israelians a la frontera.
El segon atac directe de l'Iran a Israel: una nova doctrina
Teheran, que aquest dimecres al matí ha afirmat que ha finalitzat els seus atacs de resposta a la invasió israeliana del sud del Líban i la mort del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, ja feia temps que advertia de les represàlies. De fet, el d'aquest dimarts és el segon atac que l'Iran llença directament contra Israel en els darrers mesos; el primer va ser a l'abril, quan l'Iran va disparar centenars de míssils i drons com a resposta al bombardeig del seu consolat a Damasc per part d'Israel. Concretament, el passat 12 d'abril, es van disparar, segons l'exèrcit israelià, més de 300 projectils que, majoritàriament, van ser interceptats fora de l'espai aeri israelià. L'endemà de l'atac, que era una resposta a l'assassinat d'un alt oficial iranià, un alt càrrec de l'exèrcit de l'Iran va explicar el que va anomenar "una nova doctrina": "Amb aquesta operació s'ha establert una nova equació: si el règim sionista ataca, serà contraatacat des de l'Iran".
A què respon l'atac de l'Iran?
L'atac de les darreres hores és una resposta, en gran part, a les ofensives militars de Tel-Aviv al Líban, especialment sobre Hezbollah. Les amenaces del govern iranià de respondre als atacs a la milícia xiïta, de qui són aliats, s'han complert. A més, l'atac amb míssils és també resposta a una sèrie de cops estratègics previs per part d'Israel contra figures clau dels grups militars als quals Teheran dona suport. Ara bé, darrere d'aquestes accions hi ha també una visió geopolítica més àmplia, amb els Estats Units advertint recentment sobre la possibilitat d'un atac imminent per part de l'Iran i amb el seu clar posicionament i suport a Israel.
Aquest dimarts, en un breu comunicat, la Casa Blanca va informar que el president dels EUA, Joe Biden, va ordenar a les Forces Armades nord-americanes que enderroquessin els míssils que l'Iran estava llançant sobre Israel. Va afegir que el president i la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, estaven reunits amb l'equip de seguretat nacional a la sala de crisi de la Casa Blanca, on rebien informació sobre els atacs de l'Iran. Segons va explicar la Casa Blanca, Biden va donar instruccions a les Forces Armades dels EUA perquè ajudin a la "defensa" d'Israel davant els atacs iranians i destrueixin els míssils que queien sobre territori israelià.
Què passarà a partir d'ara?
A hores d'ara, és impredictible saber quines conseqüències tindrà l'atac de les darreres hores i si quedarà en un enfrontament parcial, o hi haurà una guerra total entre Iran i Israel. Mentrestant, països adjacents, com Jordània o l'Iraq, tanquen el seu espai aeri pel que pugui passar. Aquest dimecres, el ministre iranià d'Exteriors, Abbàs Araqchí, ha assegurat que l'Iran ha mantingut una "enorme moderació durant gairebé dos mesos, per donar espai a un alto el foc a Gaza", cosa que no ha passat. Per això, va decidir llençar l'atac contra “objectius exclusivament militars i de seguretat”. Finalment, ha llançat un missatge als aliats d'Israel, presumiblement els Estats Units: "Els facilitadors d'Israel ara tenen la responsabilitat més gran de controlar els bel·licistes a Tel-Aviv en lloc d'involucrar-se en la seva bogeria", ha subratllat.
Amb molta probabilitat no estem davant de la fi d'aquests atacs (encara que Teheran compleixi la seva paraula) i es pot esperar que l'intercanvi d'atacs segueixi; Israel ja ha promès venjar-se dels darrers bombardejos: "L'Iran ha comès un gran error aquesta nit, i ho pagarà", ha indicat el primer ministre israelià. Benjamin Netanyahu.