El parlament de l'Iraq ha aprovat esmenes a la llei d'estatus personal del país que els opositors diuen que legalitzaran el matrimoni infantil. Les esmenes donen als tribunals islàmics més autoritat sobre qüestions familiars, com ara el matrimoni, el divorci i l'herència. Els activistes argumenten que això soscava la Llei d'estatus personal de l'Iraq de 1959, que va unificar la llei de família i va establir garanties per a les dones.
Actualment, la llei iraquiana estableix els 18 anys com a edat mínima per contraure matrimoni en la majoria dels casos. Els canvis aprovats dimarts permetrien que els clergues governin segons la seva interpretació de la llei islàmica, que alguns interpreten per permetre el matrimoni de nenes en els seus primers anys d'adolescència, o fins als nou anys sota l'escola Jaafari de llei islàmica seguida per moltes autoritats religioses xiïtes a l'Iraq. Els defensors dels canvis, que van ser defensats pels legisladors xiïtes, principalment conservadors, els defensen com un mitjà per alinear la llei amb els principis islàmics i reduir la influència occidental sobre la cultura iraquiana.
Les dones i nenes, amb menys drets que mai
El parlament també va aprovar una llei d'amnistia general que es considera que beneficia els detinguts sunnites i que també es considera que dona una carta extra a les persones implicades en la corrupció i la malversació. La cambra també va aprovar una llei de restitució de terres destinada a fer front a les reclamacions territorials kurdes. Intisar al-Mayali, activista dels drets humans i membre de la Lliga de Dones Iraquianes, ha dit que l'aprovació de les esmenes de la llei d'estat civil "deixarà efectes desastrosos en els drets de les dones i les nenes, a través del matrimoni de les nenes a una edat primerenca, que vulnera el seu dret a la vida com a infants, i pertorbarà els mecanismes de protecció del divorci, la custòdia i l'herència de les dones”.
La sessió va acabar amb un caos i acusacions de violacions processals. "La meitat dels legisladors presents a la sessió no van votar, la qual cosa va trencar el quòrum legal", ha destacat un funcionari parlamentari amb condició d'anonimat perquè no estava autoritzat a comentar públicament. Així, hauria posat de manifest que alguns membres van protestar en veu alta i d'altres van pujar a la tribuna del Parlament.
Després de la sessió, diversos legisladors es van queixar del procés de votació, en virtut del qual es van votar conjuntament les tres lleis controvertides, cadascuna de les quals va comptar amb el suport de diferents blocs. "En relació amb la llei d'estat civil, la donem suport fermament i no hi va haver cap problema", ha destacat Raed al-Maliki, diputat independent. "Però es va combinar amb altres lleis per votar junts... i això podria conduir a una apel·lació legal al tribunal federal". El president del Parlament, Mahmoud al-Mashhadani, en un comunicat, ha elogiat l'aprovació de les lleis com "un pas important en el procés de millora de la justícia i organització de la vida quotidiana dels ciutadans".