El primer ministre irlandès, Simon Harris, ha convocat aquest divendres eleccions generals anticipades per al pròxim 29 de novembre. L'avançament de la cita amb les urnes, que estava prevista per al març del 2025, es produeix en un bon moment per al govern de coalició de Dublín, format pel democristià Fine Gael (FG), al qual pertany Harris; el centrista Fianna Fáil (FF) i el Partit Verd. L'FG i el FF, les dues formacions hegemòniques d'Irlanda, es van imposar amb claredat a les eleccions europees i locals del juny passat, mentre que el principal partit de l'oposició, el nacionalista Sinn Féin, s'ha desinflat després de liderar les enquestes els darrers anys. Harris ha comparegut davant l'edifici de govern a Dublín per anunciar la voluntat de dissoldre el Dáil —parlament irlandès— aquest divendres a la tarda, una decisió que traslladarà al president Michael D. Higgins, que formalitzarà la dissolució. "Ara és el moment de demanar al poble irlandès que doni un nou mandat", ha afirmat el taoiseach, com s'anomena el cap de govern a Irlanda.
Harris va ser escollit primer ministre el passat mes d'abril en substitució de Leo Varadkar, que va dimitir per motius personals, i tot i que el seu objectiu era completar el mandat fins a la primavera vinent, finalment ha decidit fer un avançament. "A la gent d'aquesta gran democràcia, us vull dir que vosaltres sou sobirans. Sortiu i voteu, i a canvi, teniu dret a un bon govern que faci una bona feina", ha assenyalat el taoiseach després d'anunciar l'avançament electoral. En aquest sentit, ha fet una valoració positiva del govern sortint i ha tret pit del "progrés" que han dut a terme els tres partits de la coalició. "No sempre ens vam posar d'acord en cada qüestió, però sempre vam treballar fort i units pel bé del poble irlandès", ha asseverat.
El primer ministre ha destacat que la convocatòria a les urnes es produeix en un bon moment econòmic per al país, amb els fons de la guardiola de l'Estat plens, en referència a les importants contribucions de les multinacionals instal·lades al país, a les quals s'han afegit ara els 14.000 milions d'euros en impostos que la justícia europea ha obligat a pagar Apple. El mandatari irlandès ja ha avançat que vol aprofitar aquests diners del gegant tecnològic per abordar la crisi d'habitatge. El FG de Harris i el FF del viceprimer ministre Micheál Martin, 'taoiseach' entre el 2020 i el 2022, se situen en el 26 i el 20%, respectivament, en l'última enquesta publicada diumenge passat. Amb aquestes xifres, els experts apunten que tots dos partits, antics rivals des de la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) i que s'han repartit el poder des de llavors, reeditaran la històrica coalició formada fa cinc anys.
El nacionalista Sinn Féin, antic braç polític del ja inactiu IRA, i defensor de la reunificació d'Irlanda, tan sols obté el 18% dels suports en l'esmentada enquesta, fet que constata la greu davallada de la formació que lidera Mary Lou McDonald, que va ser la més votada a les eleccions generals del 2020, tot i que no va poder formar govern davant la manca de suports de grups minoritaris i independents. El partit republicà havia mantingut la seva popularitat fins fa tot just dos anys, quan superava el 30% de suport, si bé l'arribada massiva d'immigrants ha xocat amb la seva política en aquesta matèria, que és considerada tova per part del seu electorat, i ha generat tensions internes. També s'ha vist penalitzada en els últims mesos una sèrie d'escàndols d'abusos sexuals detectats tant a la província britànica d'Irlanda del Nord, on lidera el govern de poder compartit, com a la República d'Irlanda.