Les advertències irlandeses s'han convertit en realitat. L'Estat d'Irlanda ha denunciat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al Regne Unit per la controvertida llei d'amnistia d'Irlanda del Nord. La llei va ser impulsada pel govern conservador de Boris Johnson i es presentava com una mesura de reconciliació. Tanmateix, els crítics amb la normativa han denunciat que prohibeix a la pràctica investigar els delictes britànics durant els Troubles. Entre els majors crítics d'aquesta llei aprovada al setembre es troben els governs de Dublín i Belfast, que la veuen com una manera d'assegurar la impunitat de les forces britàniques.
Segons ha informat el tribunal aquest divendres, argumenta que la llei vulnera articles de la Convenció Europea dels Drets Humans com els que reconeixen el dret a la vida, la prohibició de la tortura o un tracte degradant o inhumà, el dret a un judici just, el dret a la reparació i la prohibició de la discriminació. Concretament, el govern irlandès afirma que considera que la nova comissió creada pel govern britànic per ocupar-se dels casos dels Troubles és contrària a l’article 2, el 3 i també l’article 13, que protegeix el dret a rebre una reparació apropiada a una ofensa. Així mateix, el fet que la normativa prohibeixi noves investigacions civils als tribunals no iniciades abans del maig del 2022 vulnera el dret a un judici just (article 6), i suposa una discriminació (article 14).
Aquesta controvertida i àmpliament criticada llei no només ha arribat als tribunals europeus, sinó que també ha trobat oposició dins el mateix Regne Unit. S’hi oposen Irlanda i els principals partits a Belfast, inclòs, per exemple, l’unionista DUP, així com associacions de familiars de víctimes. El govern britànic, en canvi, argumenta que la llei pot permetre ajudar la societat d’Irlanda del Nord a "mirar endavant".
Els joves nord-irlandesos, a favor de la reunificació
La generació de la pau vol la reunificació d'Irlanda. Batejats com els peace babies, aquells nascuts després de la signatura dels Acords del Divendres Sant (1998) han viscut en una Irlanda del Nord postconflicte. Una enquesta de The Times va mostrar l'octubre del 2023 que aquesta generació (entre els 18 i els 24 anys) vol, majoritàriament, la reunificació d'Irlanda. A més, en aquesta franja d'edat un 40% se sent irlandès i només el 15% és unionista. El conflicte d'Irlanda del Nord no ha desaparegut després dels acords de pau, ja que bona part de la població nord-irlandesa no se sent còmoda dins del Regne Unit.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!