El Tribunal Suprem israelià ha dictaminat aquest dimarts per unanimitat la fi de l'exempció militar per a joves jueus ultraortodoxos, una mesura molt polèmica que històricament ha dividit la societat israeliana, especialment des de la guerra a la Franja de Gaza.
La Cort ha decidit que "no hi ha base legal per excloure els homes ultraortodoxos del reclutament" i que si no serveixen a l'exèrcit, tampoc no han de rebre subvencions educatives i d'assistència social finançades amb fons públics.
Quines implicacions hi ha?
No queda clar si aquesta resolució implica l'enviament immediat d'ordres de reclutament per als aproximadament 67.000 homes elegibles -l'equivalent a cinc divisions militars- per al servei militar obligatori en aquests moments, o serà un procés gradual.
Els dos partits ultraortodoxos -Shas i Judaisme Unit de la Torà (JUT)- s'oposen frontalment al reclutament dels joves estudiosos de la Torà i han amenaçat d'abandonar l'actual coalició de govern de Benjamin Netanyahu si la mesura entra en vigor, posant en perill la seva supervivència perquè aporten 18 escons vitals.
"No hi ha hagut mai una decisió del Tribunal Suprem a favor dels estudiants i en interès del públic ultraortodox. No hi ha un sol jutge allà que entengui el valor de l'estudi de la Torà i la seva contribució al poble d'Israel", ha afirmat aquest dimarts un dels líders de JUT, el rabí i diputat Moshe Gafni.
L'exempció militar per als jueus ultraortodoxos no és una llei, sinó una disposició executiva que es perllonga periòdicament i que existeix des del naixement de l'Estat d'Israel, encara que hi ha diverses sentències judicials que indiquen que viola el principi d'igualtat que regeix a la llei bàsica israeliana.
Calen més efectius?
El Suprem israelià va començar a principis de juny a escoltar arguments en el cas de l'exempció militar dels jueus ultraortodoxos, que des de la formació de l'Estat d'Israel poden evitar el servei militar obligatori si estudien a temps complet a una escola talmúdica (ieixivà), un assumpte que ha provocat grans divisions a la societat israeliana i dins del govern.
Al començament d'abril, va expirar una norma temporal que permetia mantenir l'exempció, i nombrosos grups de la societat civil han reclamat posar fi als privilegis dels ultraortodoxos, que representen al voltant del 13 % de la societat israeliana. L'executiu en aquest cas ha estat representat per un advocat privat, ja que la fiscal general, Gali Baharav-Miara, s'ha declarat en contra de l'exempció militar, arribant a declarar que el Govern actua “sense autoritat” en tractar de prevenir el reclutament.
Després de la mobilització massiva d'uns 300.000 reservistes per a la guerra a Gaza, que ja dura gairebé nou mesos, a més de per a batallons de soldats tant a la frontera nord amb el Líban com al territori ocupat de Cisjordània, molts israelians reclamen a Netanyahu, que tots els joves a Israel compleixin el seu “deure” militar. El seu govern, tot i això, depèn del suport de dos partits ultraortodoxos; mentre que membres del conservador Likud (el partit de Netanyahu) i les formacions de l'extrema dreta dins de la coalició –Sionisme Religiós i Poder Jueu– són favorables a la fi de l'exempció.
Existeix una necessitat nacional real d'estendre el temps de servei dels soldats de l'exèrcit permanent i d'estendre el període de servei dels reservistes. Per tant, estem obligats a arribar a nous acords i prendre decisions que no havíem pres en 75 anys”, ha assenyalat sobre aquesta qüestió el ministre de Defensa, Yoav Gallant (Likud).