El Ministeri d'Exteriors d'Israel ha ordenat aquest dilluns al Consolat d'Espanya a Jerusalem deixar de prestar serveis consulars a partir de l'1 de juny als palestins “residents sota l'Autoritat Palestina”, és a dir, a la Cisjordània ocupada, en represàlia pel reconeixement de l'Estat palestí. En una nota diplomàtica enviada a l'ambaixada, el ministre israelià d'Exteriors, Israel Katz, formalitza aquesta prohibició, que ja va anunciar divendres com a càstig al reconeixement per part d'Espanya de l'Estat palestí. Tot plegat, es farà oficial aquest dimarts, i Israel no oblida tampoc les declaracions de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que va cloure un discurs amb el lema propalestí “Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure”, que considera antisemita.
“Som l'any 2024, es van acabar els dies de la Inquisició. Avui els jueus tenim un Estat sobirà i independent i ningú no ens obligarà a convertir la nostra religió ni amenaçarà la nostra existència. A qui ens faci mal, li farem mal”, ha afirmat Katz en un comunicat en què anuncia formalment les primeres “mesures punitives contra Espanya”. Segons aquestes mesures, Israel prohibeix al consolat d'Espanya a Jerusalem “dur a terme activitats consulars o prestar serveis consulars als residents sota l'Autoritat Palestina”, tot i que va aclarir que la mesura no s'aplica a persones amb nacionalitat espanyola.
La funció de l'ambaixada d'Espanya a Israel
"Després de la decisió del govern d'Espanya de reconèixer l''estat de Palestina', i després de les declaracions d'incitació a l'odi i antisemites d'alts funcionaris del govern d'Espanya, encapçalats per la vicepresidenta Yolanda Díaz, volem informar que l'Ambaixada Consolat General d'Espanya a Jerusalem està autoritzada a prestar serveis consulars als residents del districte de Jerusalem únicament, i no a residents de l'Autoritat Palestina”, ha assenyalat la carta enviada a l'ambaixada a Tel-Aviv.
Espanya té la seva ambaixada davant Israel a Tel-Aviv, però manté des d'abans del 1948 un consolat a Jerusalem, que des de fa dècades funciona com a ambaixada de facto davant els palestins i manté relacions diplomàtiques amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Aquesta prohibició ha d'entrar el vigor a partir de l'1 de juny del 2024, i si no, el ministeri “prendrà mesures addicionals”.
“He aplicat mesures punitives preliminars contra el Consolat espanyol a Jerusalem, que vaig decidir després del reconeixement per part del govern espanyol d'un 'Estat palestí' com a regal als assassins de Hamàs i la greu incitació antisemita dels seus dirigents contra l'existència de l'estat d'Israel”, ha indicat el ministre Katz.
Katz ha publicat al compte d'X un vídeo amb imatges tòpiques d'Espanya, en què dos actors parodien el ball flamenc, intercalades amb imatges de l'atac de Hamàs a Israel el 7 d'octubre; acompanyat del missatge “Hamás agraeix els teus serveis” esmentant el president Pedro Sánchez. El ministre d'Afers Estrangers d'Espanya ha titllat ja aquest muntatge d'“escandalós” i “execrable”, en una roda de premsa conjunta a Brussel·les amb el primer ministre de l'ANP, Mohammad Mustafa.
L'anunci d'Espanya, Irlanda i Noruega
Espanya va anunciar dimarts passat, juntament amb Irlanda i Noruega, el reconeixement de l'Estat palestí, que formalitzaran demà, cosa que va provocar la ira d'Israel, que va cridar immediatament a consultes els seus ambaixadors en aquests tres països, i va convocar per a una “reprimenda” els seus representants diplomàtics. Durant una roda de premsa conjunta dels tres ministres d'Exteriors dels tres països, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va declarar que "reconèixer l'estat palestí és de justícia per al seu poble, és la millor garantia de seguretat per a Israel i és indispensable". "Oslo i Madrid han estat seus de dues de les trobades més importants entre Israel i Palestina per arribar a la pau. La història d'Irlanda també reflecteix el suport infatigable per a la pau a l'Orient Mitjà. Irlanda, Noruega i Espanya coincidim en el fet que cal aturar la catàstrofe humanitària a Gaza. Més de 35.000 morts és una xifra insuportable", ha insistit.
"L'alto el foc permetrà treballar per a una conferència de pau on totes les parts puguin parlar al voltant de la taula, i els socis àrabs, amb qui hem parlat les darreres setmanes, estan disposats a participar-hi. Demà els nostres tres països viurem un dia històric que segur que ens acostarà més a aquest objectiu d'aconseguir una convivència pacífica i segura entre israelians i palestins", ha constatat.
Per la seva banda, el ministre d'Exteriors d'Irlanda, Micheál Martin, ha constatat que condemna "la violència d'aquest diumenge, estan morint nens innocents i civils i s'estan violant els drets humans. Reconèixer l'estat és un missatge que només un futur on els palestins i els israelians es respectin és acceptable. Ens centrem a construir cooperació entre nosaltres i en l'establiment d'un Estat palestí". El seu homòleg noruec, Espen Barth Eide, ha insistit que "és el que cal fer, reconèixer l'Estat palestí. Els israelians viuen amb por, però també hi ha violència extrema a Gaza. Reconèixer l'Estat palestí és una de les moltes peces del puzle que ens permetrà arribar a la pau".
Qui reconeix Palestina?
Més de 140 països reconeixen l'Estat palestí, vuit d'europeus —Bulgària, Polònia, la República Txeca, Romania, Eslovàquia, Hongria, Xipre i Suècia— així com gairebé tots els països àrabs o els històricament vinculats al moviment no-alineat.
A més, Palestina és membre de ple dret de la Lliga Àrab, el Moviment dels Països No Alineats, l'Organització de Cooperació Islàmica o la UNESCO; mentre que a l'ONU és estat observador, malgrat que l'Assemblea General va votar aquest mes a favor de millorar-ne l'estatus.