Sobre la taula hi havia fins ara la teoria que un dels motius pels quals Hamàs podria haver pres la decisió d'atacar Israel el passat dissabte era per intentar frustrar les posicions cada vegada més properes entre Israel i Aràbia Saudita. Però finalment, tot sembla indicar que els Acords d'Abraham i la possible normalització de les relacions entre Israel i Aràbia Saudita no seran les "víctimes" polítiques de la nova guerra a Gaza en un mitjà termini. El que si creuen els experts és que aquesta crisi perjudicarà a l'Autoritat Nacional Palestina –reconeguda per la comunitat internacional com a representant de Palestina– que ha quedat exposada a la seva incapacitat per influir i donar sortida a les exigències d'una població "desesperada".

Aquests acords són uns pactes impulsats per l'ara expresident nord-americà Donald Trump que van portar a diversos països àrabs –Emirats Àrabs, Bahrain, Marroc, Sudan– a unir-se a Egipte i Jordània a reconèixer l'Estat d'Israel, recorda Efe. Un fet que, és clar, va suposar un dur cop diplomàtic per a la causa palestina. Uns acords que també suposen un sotrac per a l'Iran, principal venedor d'armes a Hamàs i rival d'Israel i també d'Arabia Saudita. I, per tant, tot sembla indicar que quedar aïllat hauria encoratjat al país en implicar-se en aquesta ofensiva. 

Els Acords continuen endavant

Tot i això, per a analistes com la politòloga Dana El Kurd, experta a l'Orient Mitjà i Palestina de la Universitat de Richmond (EUA), l'escalada de la violència que s'està veient aquests dies no obtindrà precisament aquest resultat. "(La violència) pot temperar l'entusiasme per a un acord saudita-israelià a curt termini, però al mitjà podrà ser convertida en una arma per les dues parts per justificar-ho encara més, com per exemple emmarcar-ho en termes de la lluita contra el terrorisme" o l'extremisme", ha dit en una conversa amb l'agència de notícies Efe. En aquest sentit, la politòloga ha apuntat que és dubtós que "els signants dels Acords d'Abraham se'n surtin o reavaluïn les seves relacions".

Ara bé, el que constata l'experta és que aquests acords han deixat de banda les condicions de vida dels palestins. "Només ha anat a pitjor i el resultat és el que vam veure dissabte", ha assenyalat. En aquest sentit, ha apuntat que els "triomfadors" de les matances i la violència han estat Hamàs i els seus aliats, "en el sentit de demostrar la seva habilitat per actuar, cosa que ha impulsat la seva popularitat".

L'Autoritat Palestina, tocada

"I més enllà de la pèrdua de vides, que és la derrota més gran, és l'Autoritat Palestina la que més perd en termes diplomàtics. Ha demostrat una altra vegada ser irrellevant tant per als palestins com per a la comunitat internacional", ha sentenciat. Paral·lelament, el director del programa de l'Orient Mitjà de la Universitat Catòlica Argentina, Paulo Botta, que també ha parlat amb Efe, destacava que els Acords no corren perill, si bé hi haurà "menor èmfasi a l'arena pública" dels països àrabs. Ara bé, Botta sí que opina que el moviment de Hamàs ha beneficiat l'Iran, ja que hauria provocat que Israel se centri de nou només en l'escena palestina. 

En una entrevista amb l'emissora MSNBC, el professor Shibley Telhami destacava i coincidia també amb el fet que els acostaments bilaterals no estarien en risc per les accions de Hamàs. I en aquest sentit, per què Hamàs, doncs, podria haver encetat aquests enfrontaments ara? Telhami constata que és possible que fos per "desesperació". Això sí, pronostica unes conseqüències fatals per a l'Autoritat Palestina que "s'ha demostrat ineficaç". 

Gaza no és territori segur

Destrucció massiva de la infraestructura civil. Els residents de Gaza han pogut veure aquests últims dies com els bombardejos han afectat edificis residencials, hospitals i escoles de tot l'enclavament. I Israel ha promès més. S'ha compromès, cal recordar, al setge total de Gaza. Nidal Hamdouna, treballador humanitari de l'organització Church Aid, ha dit que creu "que aquesta és l'escalada més gran a la qual m'enfrontaré. Vaig néixer aquí a Gaza i he estat testimoni d'altres escalades". En aquest sentit, constata i recull The Guardian que "la situació que afrontem implica atacs aeris intensos i bombardejos contra diferents llocs de la Franja de Gaza, incloent-hi el meu barri", ha destacat, parlant des de l'extrem nord de la ciutat de Gaza. "El problema és que no hi ha cap lloc segur on anar de Gaza en aquest moment". 

Així, destaca que va estar present a les guerres del 2008, 2014 i 2021, però destaca que aquest episodi està sent únic en termes d'intensitat. Constata que famílies senceres han estat assassinades. "La preocupació és fins a quin punt els civils estan protegits, però també com trobar un lloc segur, encara que no hi hagi un lloc segur on anar". 

Els hospitals de Gaza estan en el punt de mira

El nombre creixent de ferits corre el risc d'aclaparar el que resta del fràgil sistema sanitari de Gaza després d'un bloqueig de 16 anys per part de les autoritats israelianes, que han restringit l'entrada de persones, combustible, materials de construcció i aliments. En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat aquest dimarts la creació d'un corredor humanitari per fer arribar a la població de la Franja de Gaza subministraments essencials i que els ferits que ho requereixin puguin ser evacuats.

La situació podria empitjorar perquè la Franja de Gaza es va quedar aquest dimecres a les fosques. El cap de l'autoritat energètica de Palestina, Dhafer Melhem, havia advertit que l'única planta elèctrica del territori estava a punt d'apagar-se per la manca de combustible arran del setge iniciat per Israel el passat diumenge.