Israel ha tallat els subministraments humanitaris a Gaza en un esforç per pressionar Hamàs perquè accepti un canvi a l'acord d'alto el foc per permetre l'alliberament d'ostatges sense una retirada de les tropes israelianes. L'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha dit aquest diumenge que estava imposant un bloqueig a Gaza perquè Hamàs no acceptaria un pla que, segons va afirmar, havia estat presentat per l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff. La idea era estendre la fase u de l'alto el foc i continuar alliberant ostatges, i posposar la fase dos, que preveia la retirada d'Israel de la Franja de Gaza.
“A fi de la primera fase de l'acord sobre els ostatges, i en vista de la negativa de Hamàs a acceptar l'esquema de Witkoff per continuar les converses —a les quals Israel va accedir—, el primer ministre Netanyahu ha decidit que, a partir d'aquest matí, cessarà tota entrada de béns i subministraments a la Franja de Gaza. Israel no permetrà un alto el foc sense l'alliberament dels nostres ostatges”, va dir en un comunicat. “Si Hamàs continua amb la seva negativa, hi haurà més conseqüències”.
Després de l'anunci, el portaveu de Netanyahu, Omer Dostri, va escriure en una publicació a les xarxes socials: “Cap camió ha entrat a Gaza aquest matí, ni ho farà en aquest moment”. El secretari general de l'ONU, António Guterres, va demanar diumenge que “l'ajuda humanitària torni immediatament a Gaza”. Diumenge al matí Washington no havia confirmat l'existència ni els detalls d'un pla de Witkoff.
Hamàs es manté ferm en el primer acord
Un comunicat de Hamàs va qualificar la suspensió de l'ajuda com un crim de guerra i una violació de l'acord d'alto el foc. Va afirmar que la “decisió de Netanyahu de suspendre l'ajuda humanitària és un xantatge barat, un crim de guerra i un cop flagrant contra l'acord [d'alto el foc]”. Hamàs va dir que estava compromès amb l'alto el foc acordat originalment, que estava previst passar a una segona fase, amb negociacions destinades al final permanent de la guerra, i va rebutjar la idea d'una extensió temporal de la treva de 42 dies. Un alt funcionari de Hamàs, Mahmoud Mardawi, ha dit a Al Jazeera que el grup alliberaria els ostatges israelians restants només sota els termes de l'acord per fases ja acordat.
Durant els 15 mesos de guerra entre Israel i Gaza, el govern de Netanyahu va negar repetidament que estigués bloquejant els enviaments humanitaris, tot i que les agències d'ajuda van alertar sobre la gravetat de la situació. Abans de l'alto el foc, les Nacions Unides van advertir que una fam generalitzada era imminent. Durant les sis setmanes de treva, els enviaments es van restaurar a uns 600 camions diaris, amb majoritàriament aliments, però la situació continuava sent crítica a causa de la falta d'aigua potable, la destrucció de centres sanitaris i la manca de refugis. Malgrat el retorn dels enviaments d'ajuda, la situació humanitària a Gaza continuava sent desastrosa. Els treballadors d'ajuda humanitària van assenyalar que l'acumulació d'aigües residuals sense tractar i la destrucció dels hospitals podrien ser letals per a la població de 2,2 milions de persones supervivents. A més, les condicions de refugi durant l'hivern eren extremadament precàries.
Després del fracàs de les converses al Caire per mantenir l'alto el foc, Netanyahu va anunciar una extensió de la primera fase de la treva fins al Ramadà i la Pasqua, que acaben el 20 d'abril. Aquesta proposta, que comptava amb el suport dels Estats Units, implicava l'alliberament de la meitat dels ostatges vius i morts. Si s'arribava a un acord de pau permanent, tots els ostatges restants serien alliberats.
Allargar una primera fase de l'alto el foc?
La primera fase de l'alto el foc entre Israel i Gaza va consistir principalment en l'alliberació d'ostatges israelians a canvi de palestins detinguts a les presons israelianes, un augment de l'ajuda humanitària i una retirada parcial de les tropes israelianes. La segona fase de l'alto el foc requeria una retirada completa de les tropes israelianes i un cessament més durador de les hostilitats. El pla Witkoff, proposat per l'oficina de Netanyahu, suggeria una extensió de sis setmanes de la primera fase, però sense esmentar la retirada de tropes, fet que va generar crítiques, especialment per part de Hamàs, que va acusar Israel d'intentar repudiar l'acord signat prèviament.
El Ministeri d'Afers Exteriors d'Egipte, així com Qatar, Aràbia Saudita i Jordània, van condemnar l'actitud d'Israel, acusant-lo d'utilitzar la fam com una "arma" contra el poble palestí. Aquests països es van mostrar ferms en el seu rebuig al bloqueig de l'ajuda humanitària, que segons ells podria tenir greus conseqüències humanitàries. En resposta, la Unió Europea va condemnar la negativa de Hamàs a acceptar la pròrroga de la primera fase de l'alto el foc, demanant una ràpida represa de les negociacions sobre la segona fase.
Tot i no participar directament a les converses al Caire, Hamàs ha estat coordinant els seus esforços amb funcionaris de Qatar i Egipte, que sí que formen part de les negociacions juntament amb delegacions nord-americanes i israelianes. Tanmateix, les converses al Caire no van avançar i els negociadors van abandonar la ciutat sense senyals d'una propera reactivació de les negociacions. Una retirada israeliana implicaria, inicialment, la retirada del corredor de Filadèlfia a la frontera sud de Gaza amb Egipte. Aquesta retirada podria posar en perill la coalició de dreta que dona suport a Netanyahu, fet que generaria incertesa sobre el seu futur polític i la possibilitat de noves eleccions a Israel. Els analistes han suggerit que Netanyahu va acceptar l'alto el foc sota pressió de Donald Trump, però que no té la intenció d'avançar a una segona fase de l'acord.
Dins d'Israel, els analistes i polítics han assenyalat que la majoria dels israelians desitgen que es prioritzi l'alliberament dels 59 ostatges restants, dels quals només 25 es creu que continuen vius. Tanmateix, aquesta posició entra en conflicte amb els partits d'extrema dreta, que sostenen que la prioritat d'Israel hauria de ser la destrucció de Hamàs. La divisió dins de la coalició de Netanyahu fa que qualsevol avenç cap a una segona fase de l'alto el foc sigui complicat, ja que la seva coalició no podria mantenir-se en el poder sense el suport de l'extrema dreta.