L'exèrcit israelià ha confirmat aquest dijous la mort de Mohammad Deif, el cap de l'ala militar de Hamàs, en un atac a la zona humanitària de Mawasi, al sud de la Franja de Gaza, el 13 de juliol passat, en què en van morir 90 palestins. Deif, considerat el 'número 2' del grup islamista a l'enclavament, per darrere només de Yahya Sinwar, estava a la llista dels més buscats d'Israel des de la dècada dels noranta, i se'l responsabilitza de planejar i executar nombrosos atacs terroristes, tal com destaca Efe.
El líder de les Brigades al-Qassam (braç militar de Hamàs) va morir el 13 de juliol passat, amb la seva mà dreta, Rafaa Salameh, en un bombardeig sobre la zona humanitària de Mawasi, a l'oest de la localitat de Khan Yunis, que segons les autoritats sanitàries de la Franja va deixar a més 90 morts i més de 300 ferits.
Fins ara, l'exèrcit israelià no havia aconseguit verificar la mort del dirigent, encara que la setmana passada va dir que tenia "cada vegada més indicis" que apuntaven a la seva eliminació, cosa que Hamàs encara no ha confirmat. Israel ho considera, juntament amb Sinwar, el cervell dels atacs del 7 d'octubre, que van deixar 1.200 morts i 250 segrestats i van desembocar a l'actual guerra a la Franja de Gaza, amb més de 39.400 palestins morts.
Qui era Mohammad Deif?
Nascut a Khan Yunis el 1965, Deif es va unir a Hamàs a l'inici de la Primera Intifada el 1987, i després de la seva primera excarceració el 1990 va pujar ràpidament a les files del grup islamista. Els EUA tenien Deif a la llista d'agents terroristes i des del 1995 figurava entre més buscats d'Israel pel seu paper atemptats suïcides contra israelians. El 2000 va ser empresonat de nou, però va escapar. I el 2002, punt àlgid de la Segona Intifada, es va coronar cap de les Brigades al Qasam, després que Israel assassinés el seu líder, Saleh Shehada; i esdevingué l'arquitecte de tota l'estratègia militar del grup.
El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha celebrat la notícia en un missatge en què va destacar que la mort de Deif (a qui va anomenar el "Bin Laden de Gaza") és "un gran pas en el camí cap a l'erradicació de Hamàs com organització militar i governamental, i cap a l'assoliment dels objectius de la guerra que ens vam proposar”. Per part seva, el líder de l'oposició israeliana, Yair Lapid, ha qualificat la notícia, en un missatge en xarxes socials, d'"èxit militar d'importància sense precedents", tot i que ha reiterat que Israel ha d'aprofitar el seu impuls militar per aconseguir un acord d'alto el foc que permeti alliberar els ostatges israelians que romanen a l'enclavament.
Amb la mort de Deif, Israel s'apunta el mateix en la lluita contra Hamàs, després de la mort ahir del màxim cap polític del grup, Ismail Haniyeh, en un atac a Teheran que les autoritats iranianes atribueixen a l'Estat hebreu, cosa que el país no ha confirmat ni desmentit.