L'atac contra el comboi humanitari del xef José Andrés World Central Kitchen (WCK), on van morir set dels seus empleats, es va deure a una "identificació errònia", segons l'informe preliminar de l'Exèrcit israelià, mentre la comunitat internacional continua advertint a Israel que si persisteixen aquest tipus d'atacs serà difícil evitar la fam a Gaza, informa l'agència Efe aquest dimecres.
"Vull ser molt clar: l'atac no es va dur a terme amb la intenció de danyar els treballadors humanitaris de WCK. Va ser un error per una identificació errònia: de nit, durant una guerra, en condicions molt complexes. No hauria d'haver succeït", ha afirmat el cap d'Estat Major de l'Exèrcit israelià, Herzi Halevi, en presentar les conclusions preliminars de la seva investigació.
Halevi ha insistit que una "entitat independent investigarà l'incident exhaustivament", unes indagacions més precises que es completaran en els pròxims dies, i ha promès que l'Exèrcit "aprendrà de les seves conclusions, implementarà mesures immediates i compartirà aquestes conclusions amb WCK i altres organitzacions internacionals rellevants".
Netanyahu ha lamentat l'atac "no intencionat"
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ser el primer, aquest dimarts, en reconèixer la responsabilitat d'Israel en l'atac "no intencionat", i hores després en el seu compte d'X va afirmar que "Israel lamenta profundament aquest tràgic incident"; mentre que el president Isaac Herzog va anomenar personalment el director i fundador de WCK, el xef espanyol José Andrés, per disculpar-se per l'ocorregut.
Carta del xef José Andrés en 'The New York Times'
En una tribuna que firma aquest dimecres al diari The New York Times, el xef va afirmar que les set víctimes "eren el millor de la humanitat", amb rostre i nom, "no només treballadors humanitaris genèrics ni danys col·laterals". Els set treballadors humanitaris són el palestí Saifeddin Issam Ayad Abutaha, l'australiana Lalzawmi Frankcom, el polonès Damian Soból, el canadenc-nord-americà Jacob Flickinger i els britànics John Chapman, James Henderson i James Kirby,"que ho van arriscar tot per l'activitat humana més fonamentalment: compartir el nostre menjar amb els altres", ha subratllat Andrés.
A l'article, el xef demana a Israel que obri més rutes terrestres per repartir aliments i medicines -un reclam que des de fa mesos fan les agències humanitàries perquè l'ajuda arribi al nord, on la fam ja és una realitat-, "deixi de matar civils i treballadors humanitaris" i "iniciï avui el llarg camí cap a la pau".
Gairebé 200 empleats humanitaris han mort a la Gaza des que va començar la guerra, el que demostra que l'atac a WCK "no és un incident aïllat", va denunciar dimarts el coordinador humanitari de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats, Jamie McGoldrick.
"Incidents com el d'ahir no haurien de passar. Israel no ha fet prou per protegir els civils", va denunciar el president nord-americà Joe Biden; mentre que l'OMS va recordar que els vehicles del comboi "estaven clarament marcats i mai no devien ser atacats".
Encara que no hi ha un informe oficial del que ha passat, el diari israelià Haaretz va revelar, citant una font militar anònima, que un dron israelià va arribar a disparar tres vegades contra el comboi de WCK a la ciutat de Deir al Balah, en el centre de l'enclavament, malgrat que els cotxes estaven clarament marcats amb el logotip de l'organització.