Israel ja té decidida una resposta "enèrgica" a l'atac de l'Iran, del passat dissabte 13 d'abril. Davant del dubte sobre què fer després de l'agressió iraniana, el cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià, Herzi Halevi, ha assegurat que hi haurà una "resposta". "Mirem endavant, considerant els nostres passos, i aquest llançament de tants míssils i drons cap al territori de l'estat d'Israel rebrà una resposta", ha afirmat, durant una visita a la base aèria de Nevatim (sud) —que va patir danys lleus durant l'atac.
Tanmateix, Halevi s'ha abstingut d'oferir més detalls ni ha anunciat quines mesures es prendran. Mitjans de comunicació locals com Canal 12 han informat que el Gabinet de Guerra vol donar una resposta "enèrgica". Després de la reunió d'aquest dilluns, la conclusió és clara: hi haurà una resposta contundent, però s'evitarà engegar una guerra regional. I això que el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, s'ha inclinat per atacar militarment l'Iran —segons ha recollit Haaretz—. Però la pressió internacional per evitar una escalada a la regió té un gran pes en la decisió i el seu principal aliat militar, els Estats Units, ja ha avisat que no donarà suport a una resposta militar.
Converses entre l'Iran i els EUA
Per la seva banda, un dels portaveus de la Casa Blanca, John Kirby, ha assegurat que l'Iran no va avisar els EUA sobre quan llançaria l'atac contra Israel ni quins objectius tenia previst impactar. És una resposta directa a les acusacions d'aliats en la regió com Turquia, Jordània i l'Iraq, que van afirmar diumenge que els iranians havien avisat amb 72 hores d'antelació. "Aquesta noció és ridícula", ha dit Kirby, que ha afegit: "Podrien imaginar-se un món en el qual l'Iran truqui i digui: 'Escoltin, intentarem atacar Israel amb 300 míssils i drons, només volíem que ho sabessin. Ah, per cert, aquí són els nostres objectius'. Ho sento, això no va passar".
El que sí que ha reconegut el portaveu és que Washington va intercanviar missatges amb Teheran via Suïssa abans de l'atac, tot i que en cap moment hi va haver "cap missatge sobre quan seria l'atac o contra quins objectius". El fet és que els EUA i altres aliats com el Regne Unit o Jordània van ajudar Israel a interceptar gairebé tots els míssils, motiu pel qual no hi va haver morts. Va ser el primer atac des de territori iranià, com a represàlia a l'atac israelià contra el consolat de l'Iran a Damasc (Síria) —que va matar set membres de la Guàrdia Revolucionària—. La realitat és que el moment de màxima tensió a l'Orient Mitjà continua, ja que l'Iran va advertir que tornaria a contraatacar si Israel responia.