El gabinet de guerra d'Israel ha estat deliberant des de fa uns dies sobre com respondre al primer atac de l'Iran contra l'estat hebreu. Els 300 drons i míssils que es van llençar des de l'Iran van ser interceptats amb l'ajuda dels Estats Units, Regne Unit, França i Jordània. Els EUA ja han deixat clar que no donaran suport a una guerra. Malgrat tot, les coses estan tenses. S'espera en els pròxims dies que Israel faci algun pas. Ha de prendre alguna decisió per demostrar a l'Iran que, una demostració de forces com la de dissabte, no es pot quedar impune. Al mateix temps, però, Israel sap que si ataca, Teheran respondrà amb "més força". Per tant, totes les opcions que hi ha sobre la taula, tenen riscs considerables.
L'atac podria haver estat molt pitjor, malgrat que va provocar una víctima mortal de 7 anys. Per a Israel, s'ha travessat una línia vermella important des del punt de vista de la seguretat. Yoav Gallant, ministre de Defensa, i Benny Gantz, exministre de Defensa i rival centrista de Netanyahu, han donat a entendre que hi haurà una resposta. Malgrat tot, la decisió final i formal és de Benjamin Netanyahu. El principal portaveu militar, l'almirall republicà Daniel Hagari, ha deixat clar que Israel manté obertes les opcions. "En les últimes hores, vam aprovar plans operatius per a accions tant ofensives com defensives", va dir als periodistes diumenge.
Aquest dilluns, després de reunions i molts dubtes i ja entrada la nit, Israel ha dit que té decidida una resposta "enèrgica" a l'atac de l'Iran. Davant del dubte sobre què fer després de l'agressió iraniana, el cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià, Herzi Halevi, ha assegurat que hi haurà una "resposta". "Mirem endavant, considerant els nostres passos, i aquest llançament de tants míssils i drons cap al territori de l'estat d'Israel rebrà una resposta", ha afirmat, durant una visita a la base aèria de Nevatim (sud) —que va patir danys lleus durant l'atac. Però no hi ha més detalls al respecte.
Les opcions d'Israel per atacar
Qualsevol atac directe a objectius militars o d'infraestructura dins de l'Iran gairebé segurament desencadenaria una guerra total, encara que algunes figures de l'establishment de seguretat israeliana de línia dura poden veure els esdeveniments d'aquest cap de setmana com una finestra d'oportunitat per atacar les instal·lacions nuclears de l'Iran. Ara bé, qualsevol opció de tornar-s'hi, resulta perillosa. L'Iran ja ha deixat clar que si Israel respon, ells respondran amb més duresa. A més a més, el president dels EUA, Joe Biden, ja ha deixat clara la postura del país i s'ha reafirmat dient que ells no hi participarien. Per altra banda, cal tenir en compte que, des del 7 d'octubre, Israel està en guerra a Gaza, on els objectius prioritaris han estat des del principi exterminar Hamàs i tornar els ostatges a casa.
Tal com apunta el The Guardian, el que està en joc, a banda d'una guerra en termes generals, són les accions encobertes. És a dir, atacs cibernètics o atacs a tercers països. En aquest cas, seria difícil per a l'Iran culpar a Israel, però seria també difícil d'admetre perquè es constataria que hi ha vulnerabilitats en el seu territori.
Israel podria fer front a una nova guerra?
Israel fa anys que es prepara per a un possible atac. El portaveu de l'exèrcit d'Israel, Roni Kaplan, ja va dir-ho en una entrevista a ElNacional.cat aquest passat dissabte, just abans de l'atac de l'Iran. Tot i això, cal tenir en compte que una nova guerra o un nou front, perquè cal recordar que el de Gaza està encara actiu, implicaria enormes quantitats d'armament i municions. I tal com assenyala el diari britànic, ja hi ha hagut problemes de munició en alguns moments a Gaza. A més, si s'ataca sense advertència, és possible que Israel no aconsegueixi fer front a un atac com el del passat cap de setmana. El mateix portal assenyala que el 75% de l'exèrcit està format per reservistes i, per tant, una guerra suposaria que la vida normal al país hauria acabat. Això voldria dir que les centrals elèctriques, subministraments i transports podrien veure's afectats.
L'Iran no vol una guerra
L'Iran és un dels estats més militaritzats de la regió, amb un exèrcit permanent d'almenys 580.000 efectius i un arsenal de 3.000 míssils balístics, segons estimacions occidentals que recull el mateix The Guardian. Tot i això, el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha deixat molt clar durant els últims sis mesos de guerra a Gaza que l'Iran no es vol veure arrossegat a un conflicte més ampli. L'economia i el poble de l'Iran ja estan patint les extenses sancions de l'ONU, la UE i els Estats Units. Cal recordar que l'Iran va atacar Israel després de l'atac de l'1 d'abril a un complex diplomàtic iranià a Damasc que va colpejar un edifici diplomàtic i va matar el comandant iranià de més rang assassinat des que els Estats Units van assassinar el líder de la força Quds, Qasem Soleimani, a l'Iraq el 2020.