L'Orient Mitjà està a prop d'una nova guerra oberta, que podria resultar devastadora, entre dos clars protagonistes: Israel i l'Iran. El conflicte no és nou, ja que fa 45 anys que dura. Ara bé, dels últims anys, aquests mesos són els pitjors que ha viscut la regió. L'Iran, que es va convertir en República Islàmica el 1979, va jurar destruir l'estat d'Israel al que anomena "règim sionista". Tal com destaca la BBC en un article, Israel acusa la Guàrdia Revolucionària iraniana de propagar la violència per tota la regió a través dels seus aliats, una visió que comparteixen els governs de diversos països àrabs. I Israel es disposa a prendre represàlies contra l'Iran per l'atac amb míssils de dimarts. L'Iran ha deixat clar que l'acció es va prendre en resposta a dos assassinats comesos per Israel, el del líder de la milícia libanesa Hezbollah, Hassan Nasrallah, a Beirut divendres passat, i el de Hamàs, Ismail Haniya, a Teheran al mes de juliol.
Què passarà a partir d'ara?
Tant Israel com el seu estret aliat, els Estats Units, han promès castigar l'Iran pel llançament de 180 míssils sobre territori israelià. Segons el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, "Iran pagarà un preu alt". Les peticions de contenció a Israel que van llançar els seus aliats l'última vegada que la tensió entre les dues potències va escalar, l'abril passat, no s'han produït aquesta vegada. I, atesa la determinació d'Israel d'enfrontar-se a tots els seus enemics alhora, al Líban, Gaza, Iemen i Síria, el govern de Netanyahu no sembla per la feina. Probablement, els estrategs militars israelians ja estan debatent si i com tornar-li el cop a l'Iran.
El poder d'Israel
Amb l'ajuda dels satèl·lits nord-americans i el servei d'intel·ligència exterior israeliana, el Mossad, els agents israelians al terreny a l'Iran tenen un ampli ventall de potencials objectius per triar. Poden dividir-se en tres categories, segons constata el mateix article de la BBC: militar, econòmica i nuclear.
Des del punt de vista militar, un primer blanc obvi serien les bases des de les quals l'Iran va llançar els míssils balístics contra Israel, les plataformes de llançament, centres de comandament i control, dipòsits de combustible i sitges d'emmagatzematge. Els israelians podrien anar més lluny i atacar bases de la Guàrdia Revolucionària, així com defenses antiaèries i altres bateries de míssils. Podrien fins i tot intentar matar persones directament implicades en l'atac de dimarts. Pel que fa a termes econòmics, tot plegat inclouria els actius més vulnerables de l'estat iranià, com les plantes petroquímiques, els generadors i potser també la infraestructura de transport marítim. Aquesta opció seria extraordinàriament impopular a l'Iran, ja que acabaria perjudicant la gent corrent molt més que un atac dirigit a objectius militars.
Finalment, des de la categoria de nuclear, seria la gran aposta per a Israel. És un fet conegut, confirmat per l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, que l'Iran està enriquint urani molt més enllà del 20% que cal per a un ús civil de l'energia nuclear. L'israelià, com altres governs, sospiten que Teheran intenta assolir el "punt crític" a partir del qual estaria molt a prop de poder fabricar una bomba nuclear. Possibles objectius per a un atac d'aquest tipus serien Parchin, centre del programa nuclear militar iranià, els reactors experimentals de Teheran, Bonab i Ramsar, i grans instal·lacions com Bushehr, Natanz, Isfahan i Ferdows.
L'Iran tindria capacitat per contraatacar?
Gran part dels càlculs israelians giraran al voltant d'endevinar quina podria ser la resposta iraniana i intentar mitigar-la. La postura iraniana és que amb els míssils llançats dimarts s'han ajustat els comptes amb Israel, però ha advertit que si hi ha represàlies també l'Iran actuarà. El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, va dir després del bombardeig de dimarts: "Això només és un indici de la nostra capacitat".
La Guàrdia Revolucionària ha destacat: "Si el règim sionista respon a les operacions de l'Iran, s'enfrontarà a atacs demolidors". L'Iran no pot derrotar militarment Israel. La seva força aèria és obsoleta i decrèpita, i les seves defenses antiaèries tenen esquerdes i s'han vist afectades per anys de sancions occidentals, destaca la mateixa publicació. Però, tot i això, compta amb una enorme quantitat de míssils balístics i drons carregats d'explosius, així com moltes milícies aliades a tot l'Orient Mitjà.
La seva pròxima andanada de míssils podria tenir com a objectiu àrees residencials d'Israel en comptes de bases militars. L'atac d'un grup armat recolzat per l'Iran en instal·lacions petrolieres d'Aràbia Saudita el 2019 va mostrar com són de vulnerables els veïns als atacs iranians. L'Iran ha advertit que si és atacat no només s'hi tornarà, sinó que apuntarà qualsevol país que consideri que ha donat suport a aquest atac.