Israel ha mort Yahya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza i cervell del 7-O. "Yahya Sinwar ha estat eliminat", ha informat en un primer moment la ràdio oficial de l'exèrcit israelià. Tot seguit, tant el ministre d'Exteriors, Israel Katz, com el mateix exèrcit israelià han confirmat la notícia, entre altres autoritats. Per a més inri, a les xarxes socials han circulat imatges del cadàver, suposadament obtingudes per The New York Times. La mort s'hauria produït en combats entre tropes d'infanteria i milicians durant una patrulla rutinària de la tarda de dimecres a Rafah, al sud de la Franja.

Unes hores abans de confirmar-se, l'exèrcit israelià havia informat que havien mort "tres terroristes" en un atac a Gaza (sense especificar ni on ni quan) i que investigaven si un d'ells era Sinwar. Mentre s'esperaven els resultats d'ADN, el ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha publicat a Twitter una imatge amb les cares ratllades dels assassinats Hassan Nasrallah, líder de Hezbollah; i Mohamed Deif, cap militar de Hamàs. Al mig, un rectangle negre, que representa la incògnita sobre Sinwar. "Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà", ha escrit, citant el versicle 26 del Levític. I ha afegit: "Els nostres enemics no es poden amagar. Els perseguirem i els eliminarem".

Israel l'ha considerat el cervell dels atacs del 7 d'octubre, en els quals van morir unes 1.200 persones i 250 van ser segrestades. Això el va convertir en l'home més buscat per l'estat hebreu, sobretot després d'assumir el comandament del buró polític de Hamàs a principis d'agost. Va accedir al càrrec per l'assassinat de l'anterior dirigent, Ismail Haniyeh, en un suposat atac israelià a Teheran (Iran). Sovint se l'ha descrit com una persona "extremadament intel·ligent", fins al punt que la seva ubicació des de l'inici de la guerra a Gaza ha estat pràcticament desconeguda per a Israel —qui pensava que estaria en els túnels, prop d'alguns dels ostatges que continuen a l'enclavament palestí.

Va néixer a Khan Yunis, bastió de l'organització dels Germans Musulmans, i va ser detingut per primera vegada l'any 1982 (a 19 anys) per "activitats islàmiques". En aquella època va guanyar-se la confiança del fundador de Hamàs, el xeic Ahmed Yassin. Dos anys després de la fundació de la milícia palestina el 1987, Sinwar va crear la temuda divisió interna de seguretat del grup, Al-Majd, guardiana de la "moralitat islàmica" i assot de qualsevol sospitós de col·laborar amb Israel. Va passar 22 anys en una presó israeliana fins que va ser alliberat el 2011, durant l'intercanvi de més de mil presos palestins a canvi del soldat israelià Gilad Shalit. Així, se'l considerava de la línia més dura i bel·ligerant del grup.

Un acord per alliberar els ostatges

Després de conèixer la notícia, familiars dels ostatges han exigit que la mort de Sinwar serveixi per assolir un acord per alliberar els 97 ostatges que continuen a Gaza. "Fem una crida al govern israelià, els dirigents mundials i els països mediadors perquè transformin la fita militar en una de diplomàtica mitjançant la cerca d'un acord immediat", ha reclamat el Fòrum de Famílies d'Ostatges.

En aquesta línia, Katz ha assegurat que la mort del líder de Hamàs és una "significant victòria militar i moral" que "obre la porta per a l'alliberament immediat dels ostatges". Tanmateix, no ha parlat de cap acord, però sí d'un "canvi transformatiu a Gaza". "Un sense Hamàs i sense el control iranià. Israel ara necessita el vostre suport (de la comunitat internacional) i assistència més que mai per avançar cap a aquests objectius crítics plegats", ha conclòs.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!