L'Exèrcit israelià ha anunciat aquest diumenge que a partir d'ara aturarà diàriament els seus atacs al sud de la Franja de Gaza entre les 08.00 hores i les 19.00 hores per tal de permetre la distribució d'ajuda humanitària a la zona. La decisió arriba després de mantenir "converses amb les Nacions Unides i organitzacions internacionals", han explicat les forces armades israelianes en un comunicat. En un mapa compartit per les autoritats pot veure's la ruta de les "pauses humanitàries" diàries israelianes, que van des de l'encreuament de Kerem Shalom, al sud, fins a l'Hospital Europeu de Khan Yunis. Aquestes pauses diàries als atacs van començar ahir dissabte, segons informa Israel.

Des de principis de maig, quan l'Exèrcit israelià va entrar a la ciutat de Rafah, al sud de Gaza, el pas fronterer cap a Egipte per on creuava gran part de l'ajuda humanitària a l'enclavament romania tancat. Kerem Shalom, l'opció alternativa que es troba també al sud, només permetia l'entrada de subministraments de manera esporàdica. La situació ha obligat a tancar hospitals i clíniques i ha servit per a agreujar una crisi humanitària ja abans catastròfica, segons han denunciat organismes internacionals com Metges Sense Fronteres.

L'anunci es produeix també un dia després que l'Exèrcit israelià visqués la seva jornada més mortífera a Gaza des del començament de la guerra, amb la mort de vuit soldats en explotar el vehicle blindat en el qual viatjaven. L'explicació de les forces armades apunta al fet que l'explosió d'una bomba va impactar el vehicle, que anava carregat amb material explosiu, provocant que aquest també esclatés i desencadenant una gran detonació. Des que va començar la guerra entre Israel i Hamàs a Gaza han mort 307 soldats israelians. Mentrestant, uns 37.296 palestins han perdut la vida, la majoria dones i nens, en els constants atacs de les forces israelianes.

Alto el foc a la vista?

Aquest passat dilluns, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució d'alto el foc a Gaza presentada pels EUA, amb catorze vots a favor i només l'abstenció de Rússia. Concretament, la resolució és per donar suport a la proposta de treva presentada pel president Joe Biden el 31 de maig, en la qual s'estableix un pla de tres fases per posar fi a la guerra. És la quarta resolució d'aquesta mena aprovada en el Consell de Seguretat, tot i que les tres anteriors han quedat en no res perquè Israel s'ha negat a aturar la guerra en territori palestí —malgrat el seu caràcter teòricament vinculant—. L'endemà, es va saber que Hamàs havia acceptat l'alto el foc i es disposava a negociar-ne els detalls.