Els Estats Units han assegurat aquest dijous que Israel començarà a implementar "pauses humanitàries" de quatre hores diàries al nord de la Franja de Gaza. La intenció de la iniciativa és permetre que l'assistència humanitària arribi allà on es necessita i que els civils puguin fugir dels atacs de l'exèrcit israelià cap al sud de l'enclavament. Durant aquestes breus aturades, que de moment es compliran fins dissabte, no hi haurà ofensives militars ni bombardejos. Avui mateix s'anunciarà la primera pausa, i Israel s'ha compromès a anunciar cada finestra temporal amb tres hores d'antelació.
Així ho ha confirmat el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, qui ha defensat que aquesta és una passa en la bona direcció, afegint que els Estats Units volen que aquestes pauses continuen produint-se tant de temps com sigui necessari. Malgrat això, els Estats Units encara no situen sobre la taula l'opció de pactar un alto el foc entre els dos bàndols enfrontats.
La proposta, però, no és ben rebuda per les organitzacions pels drets humans. Nombroses ONGs presents aquest dijous a París per a una conferència humanitària sobre la situació a la Franja de Gaza convocada per Emmanuel Macron han insistit que una "pausa humanitària" és insuficient per resoldre la greu crisi al territori palestí, i han insistit en la necessitat d'un alto el foc. "L'ajuda humanitària no pot desplegar-se en un camp de batalla", ha assenyalat la presidenta de Metges Sense Fronteres (MSF), Isabelle Defourny, qui ha afegit que una breu pausa no serà "suficient" per atendre les necessitats de la població de Gaza. Per la seva banda, el vicepresident de Metges del Món, Jean-François Corty, ha estat contundent: "No som màrtirs".
La treva guanya adeptes
Mentrestant, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ja ha confirmat aquest dijous que l'aliança dona suport a un alto el foc humanitari a la Franja de Gaza per aturar l'ofensiva israeliana. "Això permetria que l'ajuda arribés a la població", ha afirmat. Precisament, aquest dijous han arribat tres dels principals líders a l'estranger de Hamàs a Egipte, en el marc d'unes reunions que han de servir per pactar un possible alto el foc temporal amb Israel a canvi de l'alliberament d'ostatges.
Tot això, mentre continua escalant la xifra de palestins morts pels enfrontaments. A la Franja de Gaza, ja són gairebé 11.000 els morts, inclosos més de 4.400 menors d'edat, malgrat el coronel israelià Moshe Tetro ha afirmat aquest dijous que a l'enclavament palestí "no hi ha una crisi humanitària". L'escalada de violència també s'ha fet notar a la Cisjordània ocupada: aquest dijous ja han mort setze palestins en diferents incidents violents amb les tropes israelianes, convertint aquesta en la jornada més mortífera a la zona des del 2002, durant la Segona Intifada. Des del 7 d'octubre, ja han mort 179 palestins a Cisjordània, nou dels quals assassinats per colons israelians.