Augmenta la tensió entre els governs d'Espanya i Israel. El govern israelià ha anunciat aquest divendres que "talla la connexió entre l'ambaixada d'Espanya a Israel i els palestins" residents a Cisjordània com a represàlia pel reconeixement d'Espanya a l'Estat de Palestina, que entrarà en vigor el pròxim 28 de maig. El ministre israelià d'Exteriors, Israel Katz, ha informat que s'ha prohibit al consolat d'Espanya a Jerusalem "prestar serveis als palestins". Katz ha assegurat que és una resposta a la "crida antisemita" fent referència a les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, qui aquesta setmana ha tancat un discurs amb l'eslògan propalestí "des del riu fins al mar". En un missatge a les xarxes socials, el ministre israelià ha aprofitat per carregar contra Díaz i ha apuntat "si aquesta persona ignorant i plena d'odi vol entendre el que busca realment l'islam radical, hauria d'estudiar els 700 anys de domini islàmic a Al-Ándalus, avui Espanya". El missatge de Katz ha estat publicat en hebreu, anglès i espanyol, i en l'última versió esmenta tant el president Pedro Sánchez, com el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.
Les crítiques contra la líder de Sumar són conseqüència d'un vídeo que va publicar a les seves xarxes socials després de l'anunci de Sánchez el passat dimecres. Al final del vídeo, Díaz afirmava "Palestina serà lliure des del riu fins a la mar", un lema que Israel considera antisemita.
L'ambaixada d'Espanya a Israel està situada a Tel-Aviv, però a banda també té un consolat a Jerusalem, que funciona de facto com una ambaixada per als palestins, ja que no només gestiona serveis consulars sinó que també s'encarrega dels llaços diplomàtics amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), a més d'acollir a l'Agència de Cooperació Espanyola, amb nombrosos projectes en els territoris palestins ocupats.
Actualment, més de 140 països reconeixen l'Estat palestí, vuit d'ells europeus —Bulgària, Polònia, República Txeca, Romania, Eslovàquia, Hongria, Xipre i Suècia—, als quals ara també s'hi sumaran Espanya, Irlanda i Noruega, tal com han anunciat aquest dimecres i que està provocant un nou conflicte.
La resposta d'Espanya
La resposta d'Espanya a la mesura d'Israel ha estat immediata. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, s'ha manifestat contra la decisió del govern israelià. En declaracions a RAC1, el ministre s'ha mostrat prudent, ja que, segons ha assegurat acaba de conèixer la notícia, però ha afirmat que "analitzarem què vol dir no prestar serveis i si això és una decisió certa, protestarem". Sobre el reconeixement de l'estat palestí, Albares ha defensat que es tracta d'una "decisió històrica per intentar que torni la pau a l'Orient Mitjà". En relació amb les crítiques del govern israelià contra Yolanda Díaz ha assegurat que "al govern d'Espanya no hi ha antisemites i no s'accepta cap discurs d'odi. Des del govern d'Espanya lluitem contra l'antisemitisme".
Albares ha demanat que fins al 28 de maig "no es parli d'una cosa que no és. Hem de parlar de la catàstrofe a Gaza i de la situació que estan vivint els palestins". El ministre ha recordat que la decisió d'Espanya "no va en contra del poble d'Israel", i ha reclamat que "no deixem que aquells que volen impossibilitar l'acció dels estats triomfin".