Les tropes israelianes han rescatat aquest dimarts a un ostatge en una "complexa operació" al sud de la Franja de Gaza, segons ha informat l'exèrcit israelià. L'operació s'ha dut a terme més de 10 mesos després del seu segrest durant l'atac del 7 d'octubre dirigit per Hamàs. Kaid Farhan al Qadi, de 52 anys i membre de la comunitat beduïna del sud d'Israel, ha sigut traslladat a un hospital i no es tem per la seva vida. Va ser segrestat al kibutz, una comunitat agrària de Magen, a uns 5 quilòmetres de la frontera amb Gaza, quan estava treballant en una fàbrica d'embalatge. Hauria sigut trobat avui dins un túnel, pels comandos del Shayetet 13, la unitat d'elit de l'Armada israeliana.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha parlat per telèfon després del rescat i li ha assegurat que "tot el poble israelià està emocionat pel seu alliberament". Així mateix, ha reiterat que faran "tot el possible per a retornar a tots els segrestats a casa". Aquesta operació se suma al rescat de quatre ostatges israelians al juny i de sis més, sense vida, la setmana passada, i arriba mentre continuen les converses per a intentar acordar el cessament dels combats a Gaza i la devolució de més un centenar d'ostatges a canvi de presoners palestins. El rescat d'Al-Qadi és significatiu en un context en què s'estima que 104 dels 251 ostatges presos per Hamàs el 7 d'octubre, romanen encara a Gaza, incloent-hi els cossos de 34 persones mortes confirmades per les Forces de Defensa d'Israel (FDI).
La Casa Blanca va dir dilluns que les converses de treva a Gaza al Caire han avançat i s'espera que continuïn a escala funcional durant diversos dies malgrat els enfrontaments entre Israel i Hezbollah al Líban. Els Estats Units ha expressat reiteradament el seu optimisme respecte de les converses per a aconseguir una treva proposada pel president Joe Biden en el conflicte malgrat les reiterades diferències expressades entre Israel i Hamàs.
Les comunitats beduïnes dins el territori d'Israel
Kaid Farhan al Qadi forma part dels més de 300.000 beduïns que viuen en territori Israelià des de fa centenars d'anys, molt abans de l'establiment de l'Estat en 1948, i que Israel busca que renunciïn al seu estil de vida agrícola per a habitar zones urbanes reduïdes i empobrides que l'Estat els concedeix. Uns 192.000 d'aquests beduïns ja ho haurien fet, però encara hi ha 37 comunitats beduïnes no reconegudes per Israel, on viuen unes 80.000 persones. L'atac de Hamàs va deixar en total 19 beduïns morts: a més dels set per impacte de coet, deu van ser massacrats pels milicians que es van infiltrar en llogarets israelians, i altres dos, membres de l'exèrcit israelià, van morir combatent-los. Altres sis van ser segrestats com a ostatges per Hamas.