Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) no cedeixen en els seus intents d’acabar d’una vegada per totes amb Hezbollah i aquesta matinada han continuat atacant el Líban amb bombardejos contra desenes d’objectius de la milícia xiïta, un dia després que una extensa onada d’atacs aeris contra múltiples àrees del sud del país deixés aquest dilluns uns 558 morts, entre ells més de 50 nens, i gairebé 1.600 ferits, a més d’un èxode de milers de persones atemorides fugint per posar-se fora de l’abast de les bombes i els míssils, seguint les recomanacions del govern israelià. Els atacs han continuat aquest matí amb una “segona onada” de bombardejos aeris. L’exèrcit jueu assegura que els atacs han assolit amb èxit més de 300 objectius de Hezbollah i que els bombardejos continuaran mentre quedin objectius terroristes actius. Així ho va advertir el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, decidit a complir la seva promesa de “canviar l’equilibri de poder en el nord”, i “destruir milers de míssils o coets dirigits contra ciutats i ciutadans israelians”, va dir en un missatge de vídeo gravat en la sala de comandament de les FDI, ubicat en el barri de HaKirya, a Tel Aviv.

Operació 'Fletxes del Nord'

Aquesta operació, emmarcada en la nova fase del conflicte al Pròxim Orient, ha estat denominada com a Fletxes del Nord i té com a objectiu acabar amb les "capacitats armamentístiques estratègiques de l'organització terrorista Hezbollah que han col·locat al cor dels pobles i en habitatges civils", des d'on "pretenien llançar-les i danyar els ciutadans de l'Estat d'Israel alhora que posaven en perill els residents del Líban". Les Forces de Defensa israeliana justifiquen els seus atacs a les seves publicacions de les xarxes socials, assegurant que respondran per desmantellar les instal·lacions d’armament de Hezbollah que tenen com a objectius els civils israelians, entre les quals hi ha fàbriques d’armes i municions. "Avions de combat de la Força Aèria, sota direcció del Comandament Nord i la branca d'Intel·ligència, han atacat desenes d'objectius de Hezbollah en múltiples àrees al sud del Líban", ha dit l'Exèrcit, que ha assegurat que "durant els atacs s'hi ha observat explosions secundàries, cosa que indica que hi havia armes emmagatzemades als edificis". També han subratllat que les seves forces han atacat un "un esquadró terrorista" que "va llançar coets" contra el seu territori durant la nit, alhora que ha ressenyat que també han estat bombardejades les llançadores localitzades a la zona, després que Hezbollah llancés un atac amb projectils contra instal·lacions militars a Israel, inclosa una "fàbrica d'explosius".

Hezbollah va llençar durant la matinada de dimarts una vintena de projectils contra posicions militars d’Israel i aquesta fàbrica de municions, en resposta als bombardejos israelians dels darrers dos dies. Han estat atacs amb coets Fadi 1 i Fadi 2 contra la base d’Amos i contra la fàbrica d’explosius de Zichron, que es troba a 60 quilòmetres de la frontera.

L'Iraq recolza Hezbollah amb l’atac d’un dron

A més, la Resistència Islàmica a l’Iraq també intervingut en el conflicte i en un comunicat va informar que havia atacat una posició vital al Golan ocupat amb el dron Al-Arfad. Els grups de resistència iraquians van destacar dilluns a la nit que donen suport a Hezbollah “contra els invasors israelians” en termes d'armes i mà d'obra. The New Arab va citar un alt funcionari de la resistència iraquiana que va dir que havien acordat que els atacs amb drons i míssils des de l'Iraq i Síria continuaran cap a objectius a la Palestina ocupada.

Mor un comandant de Hamàs

En el transcurs dels bombardejos israelians, s’ha produït la mort d’un comandant de les Brigades Ezzeldín al Qassam, braç armant del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), segons van confirmar dilluns a la nit. El comandant ha estat identificat com a Hussein Mahmud el Nader 'Abú Salé', que es trobava al poble libanès de Marjaiun, al sud del país, en el moment d'un dels bombardejos, segons ha informat el diari palestí Filastín afí a Hamàs.

Els governs demanen abandonar el Líban

La preocupació de la comunitat internacional per aquesta escalada de les hostilitats ha anat proporcionalment en augment. El govern espanyol va demanar dilluns que els espanyols no viatgin al Líban i que els que estan al país, al voltant d’un miler, l’abandonin tan aviat com puguin. El ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, que aquesta setmana participa en les sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU), que reuneix a Nova York als caps d’estat i de govern, i els ministres d’Exteriors de 193 països, va condemnar els bombardejos “que han causat centenars de morts”. Per la seva part, el Departament d'Unió Europea i Acció Exterior del Govern també ha recomanat als catalans presents al Líban que segueixin les recomanacions d'abandonar el país que han donat els serveis consulars. En aquest sentit, l'ambaixada d'Espanya al Líban ha desaconsellat el viatge al país "sota qualsevol circumstància" i ha recomanat als espanyols que estan allà, especialment si la seva estada és temporal, "que l'abandonin utilitzant els mitjans comercials existents".

El G7 (format pre Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit) va emetre un comunicat aquesta matinada en el que demanen contenció i recorden que ningú sortirà beneficiat amb aquesta escalada de la tensió. . Els ministres d'Afers Estrangers de les principals democràcies han advertit que les accions i contraaccions al Pròxim Orient podrien arrossegar la regió a un conflicte més ampli del que cap país no es beneficiaria. "Les accions i contrareaccions corren el risc de magnificar aquesta perillosa espiral de violència i arrossegar tot l'Orient Mitjà a un conflicte regional més ampli amb conseqüències inimaginables", ha dit el G7 en una declaració després de reunir-se al marge de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Han demanat que s'aturi l'actual cicle destructiu, alhora que van emfatitzar que cap país es beneficiarà d'una escalada més gran de la violència.

Borrell: “Estem a punt d’una guerra total”

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també va advertir que "estem a punt d'una guerra total" al Líban després que Israel hagi matat gairebé 500 persones i n'hagi ferit 1.600 en bombardejos duts a terme durant la jornada, al marc dels enfrontaments entre l'Exèrcit israelià i el partit-milícia xiïta libanès Hezbollah. "La catàstrofe continua, i l'escalada al Líban és extremadament perillosa i preocupant. Vaig estar al Líban fa uns dies, just abans de l'explosió de dispositius electrònics. Ha estat creant terror entre la població libanesa. Puc dir que estem gairebé en una guerra total. “Estem veient més atacs militars, més danys col·laterals, més víctimes”, va declarar durant una roda de premsa celebrada a Nova York, en la que també va lamentar la mort “d’un gran nombre de nens i de dones” mentre que “a través de les pantalles de televisió veiem milers de persones fugint cap al nord".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!