Menys d'una setmana després, el govern de Benjamin Netanyahu ha complert les seves amenaces a Hamàs, i després de tallar l'entrada d'ajuda humanitària dimarts passat, aquest diumenge el ministre d'Energia israeliana, Eli Cohen, ha ordenat tallar “immediatament” qualsevol subministrament d'electricitat facilitat per la Corporació Elèctrica d'Israel a la Franja de Gaza, segons ha informat el mateix ministre en missatge de vídeo gravat.
Segons el diari israelià Haaretz, l'única electricitat que Israel venia actualment a la Franja de Gaza servia per al funcionament de l'única planta de tractament d'aigües residuals, a més de donar energia a l'única planta de dessalinització que segueix es manté en peu, segons ha informat també The Guardian. Per una altra banda, els pocs hospitals encara operatius a Gaza depenen de generadors elèctrics que funcionen amb gasolina. Aquesta mesura es produeix quan es compleix avui una setmana des que Israel prohibís l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, una mesura que Hamàs va qualificar d'un intent "flagrant" d'evadir l'acord i evitar entrar en negociacions per a la segona fase".
En una publicació al seu compte d'X, Cohen ha assegurat que ha signat l'ordre perquè "ja n'hi ha prou de parlar, i és hora d'actuar!". El ministre assegura que Israel utilitzarà “tots els mitjans al seu abast per a assegurar el retorn de tots els ostatges israelians” i ha dit que “Hamàs no es quedarà a Gaza després de la guerra”. El portaveu del primer ministre Benjamin Netanyahu, Omer Dostru, ja havia llançat aquesta mateixa amenaça dimarts a través de la ràdio de l'Exèrcit d'Israel, assegurant que el seu govern "donava a Hamàs i als mediadors uns dies per a estendre la primera fase de l'alto el foc", que va expirar el diumenge. El portaveu de l'estat jueu va dir que "no descartaven" la possibilitat de tallar tot el subministrament elèctric en la Franja per a pressionar a Hamàs, un fet que s'ha acabat complint aquest mateix diumenge i que és suma al tall a l'ajuda humanitària.
Una setmana sense entrada d'ajuda humanitària
L'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza era un dels punts claus de la primera fase de l'acord signat al gener –amb la mediació d'Egipte, Qatar i els EUA– en què Hamàs i Israel es van comprometre a cessar les hostilitats durant almenys 42 dies a canvi de l'alliberament d'uns 2.000 presos palestins i 33 ostatges retinguts a Gaza. El pacte comportava a més de l'entrada d'uns 600 camions d'ajuda, subministraments i combustible cada dia. L'acord signat al gener permet la pròrroga de l'alto el foc una vegada acabi la primera fase, sempre que les parts estiguin negociant les condicions de la segona fase, però aquestes negociacions amb prou feines van durar un dia la setmana passada. Des de la mediació, el portaveu del Ministeri d'Exteriors de Qatar, Majed al Ansari, va declarar en una entrevista que s'estava "pressionant" per mantenir "els articles i els llenguatges de l'acord", amb l'objectiu d'unes negociacions sobre els termes de la segona fase.
Hamàs ho veu un "xantatge inacceptable"
El grup islamista Hamàs ha qualificat l'orde d'Israel de tallar el subministrament elèctric a la Franja de Gaza d'un "xantatge inacceptable" que busca pressionar a l'organització perquè alliberi més ostatges, malgrat que no ha complert amb els pactes de cara a la segona fase de l'actual alto el foc. "Tallar l'electricitat, tancar els encreuaments fronterers, interrompre l'ajuda, el socors i el combustible i deixar morir de fam al nostre poble constitueix un càstig col·lectiu i un crim de guerra en tota regla", ha afirmat el grup en un comunicat, en referència també a l'ordre anterior per la qual Israel bloqueja l'entrada de qualsevol mena d'ajuda o aliment des del passat 2 de març.