Israel ha anunciat que tancarà la seva ambaixada a Irlanda, citant la decisió de Dublín de la setmana passada de donar suport a una petició davant la Cort Internacional de Justícia que acusa Israel de genocidi. La mesura va ser anunciada pel ministre d'Afers Estrangers israelià, Gideon Sa'ar, que ha dit que va ser motivada per les "polítiques antiisraelianes extremes" del govern irlandès, destacant la seva decisió d'unir-se a la petició de la CIJ la setmana passada. El Taoiseach irlandès, Simon Harris, ha dit a X: “Aquesta és una decisió profundament lamentable del govern de Netanyahu. Rebuig per complet l'afirmació que Irlanda és antiisraeliana. Irlanda està a favor de la pau, a favor dels drets humans i a favor del dret internacional. “Irlanda vol una solució de dos Estats i que Israel i Palestina visquin en pau i seguretat. Irlanda sempre defensarà els drets humans i el dret internacional. Res no ens distraurà”.
Què passarà a Espanya?
Israel, per ara, no ha aplicat mesures similars a altres països, inclosos Egipte, Espanya i Mèxic, que es van sumar a la petició. L'anunci es va produir quan el nombre de palestins morts a Gaza s'acostava a 45.000 a la guerra que va començar amb l'atac de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre de l'any passat. Es va informar de desenes de morts als atacs israelians contra el territori costaner diumenge.
En anunciar la decisió de tancar l'ambaixada, Sa'ar ha dit: “Cal assenyalar que en el passat, l'ambaixador d'Israel a Dublín va ser cridat a revisió després de la decisió unilateral d'Irlanda de reconèixer un 'Estat palestí'”. En aquest sentit, ha dit que la decisió de tancar l'ambaixada hauria estat motivada per l'anunci d'Irlanda del seu suport a l'acció legal de Sud-àfrica contra Israel a la CIJ, acusant Israel de “genocidi”. “Les accions i la retòrica antisemites que Irlanda està adoptant contra Israel es basen en la deslegitimació i la demonització de l'Estat jueu i en dobles estàndards”, ha destacat Sa’ar.
“Irlanda ha travessat totes les línies vermelles en la relació amb Israel. Israel invertirà els seus recursos a promoure les relacions bilaterals amb els països del món, d'acord amb les prioritats que també deriven de l'actitud dels diferents països cap a ell". “Hi ha països que estan interessats a enfortir els seus llaços amb Israel i encara no tenen una ambaixada israeliana”, ha continuat Sa'ar, afegint que Israel planeja obrir una nova ambaixada a Moldàvia, que es considera més amigable amb Israel. "Adaptarem l'estructura diplomàtica israeliana de les nostres missions, donant pes, entre altres coses, a l'enfocament i les accions dels diferents països cap a Israel a l'àmbit polític", ha afirmat.
Relacions tenses entre Israel i Irlanda
Les relacions entre Irlanda i Israel han estat tenses durant molt de temps a causa de la postura d'Irlanda sobre Palestina. Al novembre, Harris va dir que les autoritats del país detindrien el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, si viatjava a Irlanda, després que la Cort Penal Internacional emetés una ordre d'arrest contra Netanyahu. Israel va presentar una apel·lació contra les ordres d'arrest emeses per la CPI contra Netanyahu i l'exministre de Defensa Yoav Gallant, segons ha informat diumenge la Ràdio de l'Exèrcit. El 21 de novembre, la CPI va emetre ordres d'arrest contra tots dos, al·legant motius per creure que Netanyahu i Gallant havien comès crims de guerra com la fam i crims contra la humanitat, com a assassinat i persecució.
La decisió de tancar l'ambaixada segueix la declaració de la setmana passada de Micheál Martin (el segon funcionari electe de més rang d'Irlanda) i ministre d'Afers Estrangers, que havia aconseguit l'aprovació del govern perquè Irlanda intervingués al cas de la CIJ de Sud-àfrica contra Israel sota la convenció sobre genocidi. "Hi ha hagut un càstig col·lectiu al poble palestí a través de la intenció i l'impacte de les accions militars d'Israel a Gaza, deixant 44.000 morts i milions de civils desplaçats", va dir Martin. En intervenir legalment en el cas de Sud-àfrica, Irlanda demanarà a la CIJ que ampliï la seva interpretació del que constitueix la comissió de genocidi per part d'un Estat.