Israel va subestimar Hamàs durant anys. Aquesta és la principal conclusió de la investigació de l'exèrcit israelià sobre l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, que va deixar més de 1.200 morts i 251 segrestats. L'informe final, que han avançat els mitjans locals, analitza tot el que va fallar perquè s'arribés a produir aquesta massacre i conclou que va haver-hi greus errors en la percepció de les autoritats militars del grup terrorista durant anys, i també en la reacció immediata a l'atac. La investigació se centra en quatre grans eixos: la percepció de l'exèrcit sobre les capacitats militars de Hamàs, els informes d'intel·ligència sobre Hamàs entre 2014 i el 7 d'octubre, la presa de decisions en la nit prèvia als atacs i el funcionament de la cadena militar de comandament i les ordres donades en les batalles a partir del dia de l'atac.
Israel creia que Hamàs no buscava un conflicte a gran escala
Les indagacions de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) destaquen com a principal error que abans del 7 d'octubre, es creia que Hamàs no suposava un risc real per a Israel perquè el seu líder, Yahya Sinwar, no estava interessat en un enfrontament a gran escala i perquè es creia que els túnels estaven deteriorats. A aquesta infravaloració de les activitats del grup terrorista se suma una gran confiança en les mateixes capacitats de defensa, especialment en el mur que marca la frontera amb Gaza. En paral·lel, la investigació apunta que es va donar prioritat a les amenaces que suposaven l'Iran i Hezbollah al Líban, i es va deixar en segon terme Hamàs, a qui es va considerar una amenaça menor que es podria controlar a través de la negociació, malgrat la intenció declarada del grup de destruir Israel. Els investigadors afegeixen també que les diferents crisis entre les parts, especialment la que es va produir el maig del 2021, van contribuir a augmentar la falsa sensació de control d'Israel que podria derrotar fàcilment Hamàs.
Intel·ligència va desestimar múltiples senyals d'alerta
Pel que fa als informes d'intel·ligència, la investigació revela que van rebre informació al llarg dels anys sobre el fet que Hamàs preparava un atac a gran escala, però es van desestimar en considerar que principalment eren propaganda. També s'havia instal·lat la creença que si Hamàs llançava un atac, hi hauria algun senyal d'alerta previ, i que en cap cas es produiria per sorpresa. Tanmateix, una unitat del departament d'intel·ligència sí que va detectar entrenaments de les forces palestines en els mesos previs a l'atac, i van alertar diversos oficials que el pla per a l'atac podria ser una realitat, però aquesta informació no va arribar a alts oficials. En aquest sentit, ara han determinat que Hamàs va decidir llançar l'atac l'abril del 2022; que al setembre d'aquell any, un 85% del pla estava completat, i que la data concreta es va decidir el maig del 2023, segons recull el diari The Times of Israel.
767 soldats contra 5.000 membres de Hamàs
La nit prèvia a l'atac, l'exèrcit va detectar fins a cinc senyals d'activitat inusual de Hamàs, però no van considerar que això impliqués l'arribada d'un atac imminent, en gran part, a causa de la creença establerta que aquest no era el seu objectiu. Un d'aquests senyals d'alerta va ser l'activació de múltiples targetes SIM de forma simultània, mentre que la resta no s'han revelat. Un cop els 5.000 terroristes de Hamàs van iniciar la incursió al sud d'Israel, l'exèrcit no va saber organitzar una resposta adequada, fet que va conduir a un escenari de caos. Tan sols hi havia 767 soldats protegint la frontera, que seguien els protocols rutinaris i no estaven preparats per a l'inici d'una guerra. La investigació reconeix que les forces de la Divisió de Gaza, la unitat responsable de la Franja de Gaza i de la seguretat al sud d'Israel, van ser derrotades amb rapidesa, sense que el comandament central se n'assabentés. Van passar hores fins que les autoritats militars van arribar a entendre la magnitud de l'atac, i llavors la situació ja estava fora de control i no es va saber prioritzar quines àrees requerien més presència militar.