Itàlia tindrà eleccions anticipades a la tardor. El president de la República, Sergio Mattarella, ha dissolt el Parlament per la dimissió de Mario Draghi. Així doncs, el cap d'Estat ha donat per acabada la legislatura i el govern en funcions ha decidit aquest dijous a la tarda la data concreta, que és en un termini de setanta dies des de la dissolució: el pròxim diumenge 25 de setembre.
Mattarella ha decretat la dissolució del Senat i de la Cambra dels Diputats, escollits el març del 2018. Ho ha fet després de reunir-se amb els respectius presidents, Maria Elisabetta Alberti Casellati i Roberto Fico. El president ha oferit una breu declaració des del palau del Quirinal i ha admès, en to seriós, que aquesta decisió és "sempre l'última elecció". Sobretot, "davant dels molts i importants deures als quals fer front" avui dia. Entre aquests deures hi ha la gestió de la inflació i la protecció dels més dèbils, així com fer front a les últimes embranzides de la pandèmia o contrastar "els efectes" de la invasió russa d'Ucraïna.
Crisi política a Itàlia
Concretament, el cap d'Estat ha fet una crida a solucionar al més aviat possible la crisi política per garantir de forma "indispensable la cada vegada més necessària col·laboració a escala europea i internacional". Ho ha fet conscient que el seu país és la tercera potència de l'euro, motiu pel qual també ha insistit en la necessitat de complir amb els terminis establerts en el Pla de Recuperació (amb 191.000 milions de fons europeus). "Per aquesta raó espero, encara en el to dialèctic intens de la campanya electoral, una contribució constructiva a l'interès superior d'Itàlia", ha conclòs, fent referència a la forta confrontació entre els partits polítics.
Ha estat aquesta confrontació entre formacions la que ha provocat l'avançament electoral. Tot va començar el passat 14 de juliol, quan Draghi va perdre el suport en el Parlament del Moviment 5 Estrelles (M5E) per diferents motius: per exemple, un decret contra la inflació i els recels dels "grillini" a seguir enviant armes a la resistència ucraïnesa. El primer ministre va dimitir, però el mateix Mattarella va rebutjar-li la dimissió i li va demanar a solucionar la crisi en el Parlament. Això és el que va intentar aquest dimecres, sense èxit: Draghi va perdre la majoria per governar, després de l'abandonament d'altres dos socis importants. Es tractava de la dretana Forza Italia (de Silvio Berlusconi) i de la ultradretana Lliga (de Matteo Salvini), que volien excloure definitivament el M5E de l'executiu italià.
El problema d'avançar eleccions: l'extrema dreta
Ara, les eleccions anticipades són un problema: qui encapçala les enquestes és la formació d'extrema dreta Germans d'Itàlia, liderada per Giorgia Meloni. I és que Meloni estava sola a l'oposició: Draghi presidia un govern tecnòcrata o coalició d'unitat nacional amb tots els partits de l'hemicicle, a excepció dels Germans d'Itàlia. Ara, Berlusconi i Salvini veuen amb bons ulls l'avançament electoral perquè podrien governar amb Meloni.
La data dels pròxims comicis serà el 25 de setembre, segons ha acordat aquest dijous el Consell de Ministres a Roma. El primer ministre en funcions i la titular d'Interior, Luciana Lamorgese, acudiran a Mattarella per comunicar-li aquesta data. Una data que haurà de ser decretada en la convocatòria oficial del president de la República. Abans de tota aquesta crisi política, la legislatura de Draghi havia d'acabar el març del 2023. Però Draghi ha dimitit i ara s'obre una nova etapa d'incertesa a Itàlia.