El govern de Jamaica ha fet ja un primer pas perquè el país illenc elimini la monarquia d'herència colonial i esdevingui una república. D'igual forma que en moltes altres excolònies britàniques de l'anomenada Commonwealth —com el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda o les Bahames—, Jamaica és oficialment una monarquia parlamentària en la qual el cap de l'Estat és el rei britànic, en aquest cas, Carles III, si bé no té cap incidència real sobre la política del país. La seva representació simbòlica recau sobre un governador general, càrrec que des del 2009 ostenta Patrick Allen. Ara, això podria canviar, tal com avança el diari britànic The Guardian.
L'Executiu jamaicà, dirigit pel primer ministre Andrew Holness, ha presentat al parlament un projecte de llei per canviar la constitució del país per tal de destituir el regnat de Carles III i convertir l'illa en una república on el cap de l'Estat sigui un president electe. La ministra d'Afers Jurídics i Constitucionals de Jamaica, Marlene Malahoo Forte, ha portat la iniciativa a les corts perquè, sosté, és una demanda del poble jamaicà.
"Cada any, quan celebrem la independència el 6 d'agost (de 1962), es convida la nació a reflexionar sobre els seus assoliments des de la independència i el que queda per fer, i cada any es planteja la pregunta de quan abolirem la monarquia i tindrem un cap d'Estat jamaicà", ha argumentat sobre la qüestió la ministra Malahoo en declaracions al citat diari. Malahoo ja va declarar l'any passat que el moviment republicà és creixent i que abans el poble jamaicà encara s'identificava amb la reina Elisabet II, però que això ja no va continuar amb Carles III.
Amb tot, el projecte de llei és tan sols un primer pas d'un camí polític llarg que encara queda en endavant. Ara haurà de ser sotmès a examen i aprovat per part dels comitès parlamentaris, superar la votació al ple de les corts i sotmetre's a un referèndum. A més, hi ha esculls polítics a resoldre: actualment el màxim tribunal del país és el Consell Privat, amb seu al Regne Unit, i la proposició de llei no inclou canviar això, cosa que l'oposició ha criticat. Des del principal partit de l'oposició, el Partit Nacional Popular, s'afirma que una veritable descolonització implicaria que el màxim tribunal sigui el Tribunal de Justícia del Carib. Tanmateix, la predisposició a tractar la iniciativa és bona. Dels del govern jamaicà s'ha plantejat com una transició gradual i la qüestió del tribunal es preveu per a més endavant.
Els horrors del colonialisme
Jamaica no seria pionera en aquest sentit. Altres països del Carib han fet aquest pas de la monarquia a la república, com Guyana (1970), Trinidad i Tobago (1976), Dominica (1978) o, més recentment, Barbados, que ho va fer el 2021. Les opinions als carrers jamaicans són dispars, però és cert que al llarg dels darrers anys s'ha estès pel Carib una opinió pública crítica que s'ha manifestat contra els horrors de l'esclavitud i el colonialisme i que exigeixen disculpes a Europa. De fet, les reparacions són un tema polític candent en les reunions d'aquests països de la Commonwealth i en la seva darrera visita a Jamaica el 2022, el príncep Guillem va censurar els fets "abominables" i va afirmar que l'esclavitud "mai hauria d'haver ocorregut". Tot plegat, en un clima de protestes.