Fita històrica aquest divendres al Japó —o, més ben dit, a la Lluna—. L'Agència Espacial Japonesa (JAXA) ha aconseguit culminar la missió 'Smart Lander for Investigating Moon' (SLIM), que ha posat una sonda sobre la superfície lunar. Es tracta d'un explorador robòtic que va enlairar-se de la Terra al setembre, i que conclou el seu viatge quatre mesos després. Ara bé, existeixen moltes incògnites encara sobre l'estat actual de la maquinària: una hora i mitja després de l'allunatge, encara no s'ha compartit una confirmació oficial de l'èxit de la missió. El retard només ha servit per escampar els dubtes sobre la condició en què es troba la sonda, i corren veus que diuen que podria haver caigut de costat en arribar al satèl·lit.
La missió es considera històrica precisament perquè serà la primera vegada que la potència asiàtica arriba a la Lluna, convertint-se així en el cinquè país a aterrar sobre el satèl·lit —després dels Estats Units, la Unió Soviètica, la Xina i l'Índia— i en el tercer a fer-ho aquest segle. També és una operació innovadora perquè la sonda, que ha rebut el pseudònim 'Moon Sniper' ('Franctirador lunar'), fa referència precisament a l'exercici d'alta precisió que s'ha posat en marxa. Gràcies a una tecnologia d'última generació, la JAXA ha pogut allunar la maquinària dintre d'un espai de 100 metres quadrats de l'objectiu inicial. En comparació, missions lunars anteriors només havien acotat l'aterratge a zones de molts quilòmetres de distància. A més, l'indret escollit es trobava en el pendent d'un cràter, just al sud de l'equador lunar. "Cap altra nació ha aconseguit això", havia anunciat prèviament el director de la missió SLIM, Shinichiro Sakai. "Demostrar que el Japó té aquesta tecnologia ens donaria un enorme avantatge en les futures missions internacionals", unes paraules que fan referència a Artemis, l'operació de la NASA que vol tornar a posar humans sobre la Lluna.
La sonda ha completat el seu aterratge sobre el satèl·lit a les 16.20, hora catalana. No s'ha registrat cap error durant el viatge, amb l'aeronau seguint en tot moment la trajectòria prevista. L'últim tram ha suposat un descens vertical de vertigen, amb algunes aturades als 200 metres i als 50 metres en què la sonda estudiava el terreny, abans de culminar l'allunatge. Al darrer moment, l'aeronau hauria d'haver efectuat una rotació per estabilitzar-se, ja que la superfície escollida presenta un pendent de 15 graus.
Ara bé, a les 18.00, hora catalana, encara no s'ha rebut cap confirmació oficial, mentre els investigadors que han impulsat la missió treballen per conèixer l'estat de la sonda. Se sap que ha arribat sobre la superfície perquè així ho ha mostrat la retransmissió en directe, i també se sap que està operatiu perquè la NASA està rebent un senyal del 'Moon Sniper'. Però la maquinària podria trobar-se danyada, o haver caigut de costat en el moment de fer la rotació.
Nova cursa a la Lluna?
Durant el 2023, són nombroses les agències espacials i els països que han incrementat la seva presència a l'espai. A l'agost, la sonda Chandrayaan-3, de l'Índia, va completar un allunatge històric al pol sud, una fita destacable per la inestabilitat de la superfície. Mentrestant, una altra aeronau japonesa, de l'empresa ispace Inc, no va ser exitosa i va estavellar-se contra el satèl·lit, cosa que també va passar poc després amb la sonda russa Luna 25.