El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat oficialment aquest dimarts que es presentarà a la reelecció en els comicis de 2024. "Quan em vaig presentar a les eleccions per ser president fa quatre anys vaig dir que estem en una batalla per l'ànima dels Estats Units. I encara ho estem", ha afirmat el mandatari nord-americà en un vídeo titulat "Llibertat" en el qual ha confirmat els rumors que tornarà a optar a la presidència dels Estats Units. Biden ha escollit aquest dimarts 25 d'abril per fer oficial les seves intencions perquè just avui es compleixen quatre anys des que va llançar la campanya electoral que el va portar a ocupar la Casa Blanca després de derrotar al llavors president Donald Trump en els comicis de 2020.
En la seva primera candidatura, Biden va utilitzar la mateixa fórmula per anunciar la seva campanya, i a través d'un vídeo prometia unir una societat profundament dividida i salvar l'"ànima" de la nació, després de quatre anys de Trump a la Casa Blanca. En aquesta ocasió, el missatge és similar i Joe Biden posa l'accent en la importància d'"acabar el treball" començat durant el seu primer mandat al costat de la vicepresidenta, Kamala Harris, qui també serà la seva companya de llista el 2024.
Lluita contra Donald Trump
Joe Biden ha decidit presentar-se a la reelecció per evitar que Donald Trump torni a liderar els Estats Units. En el missatge difós a través de les xarxes socials, Biden ha alertat dels "extremistes de MAGA (Make Amercia Great Again)", en referència a l'eslògan de la seva campanya "fes els Estats Units grans de nou", l'expressió que s'acostuma a utilitzar per referir-se als legisladors republicans més alineats amb el polèmic exmandatari conservador. "S'estan preparant per eliminar aquestes llibertats fonamentals, reduint la Seguretat Social que heu pagat durant tota la vostra vida mentre redueixen els impostos per als rics. Dictant les decisions mèdiques que poden prendre les dones, prohibint llibres i dient-li a la gent a qui pot estimar", ha afirmat Biden en el seu missatge.
Trump ha anunciat la seva intenció de competir per la nominació republicana en el procés de primàries d'aquest partit malgrat que està embolicat en diversos embolics judicials i ja ha estat formalment imputat en una causa penal a Nova York. A més de Trump, en el bàndol republicà hi ha altres cinc aspirants: l'exambaixadora dels EUA davant l'ONU Nikki Haley, l'empresari Vivek Ramaswamy, l'exgovernador d'Arkansas Ansa Hutchinson, el presentador de ràdio conservador Larry Elder i l'empresari Perry Johnson.
El mandatari americà, que amb 80 anys és el president més gran de la història dels Estats Units, feia mesos que reconeixia la seva intenció d'optar a la reelecció. Malgrat els rumors sobre el seu estat físic i mental, a conseqüència d'algun episodi estrany en diversos actes públics, ha tirat endavant la seva candidatura. De fet, aquest dilluns va avançar que faria oficial la seva candidatura "molt aviat" i va reiterar que ja havia pres una decisió sobre les eleccions de 2024, per la qual cosa l'única cosa que quedava era anunciar-ho formalment.
Els estatunidencs, en contra de la reelecció de Biden
Malgrat l'entusiasme de Biden en la seva segona candidatura, sembla que no compta amb el suport del poble estatunidenc. Segons diverses enquestes realitzades per la cadena NBC News i l'agència AP, entre un 70% i un 73% dels electors en general, i entre un 51% i 52% dels demòcrates no volen que es presenti a les eleccions del 2024.
Pel que fa al suport dels joves a Biden, només el 36% dels joves estatunidencs d'entre 18 i 29 anys aprova la gestió del demòcrata com a president dels Estats Units, segons una enquesta publicada per l'Institut de Política de la Harvard Kennedy School. D'acord amb el sondeig, només el 37% dels joves aprova l'actuació del president davant la guerra d'Ucraïna, el 28% la seva gestió de l'economia, el 27% la seva actuació enfront de la violència i el 22% el seu combat a la inflació. El 64% dels joves votants del Partit Demòcrata aproven la gestió de Biden com a president, mentre que l'aprovació cau al 6% entre els joves republicans i és del 30% entre els joves que es declaren independents.