La fi de Boris Johnson podria ser ben a prop. Després d'una setmana on ha sentit des de les seves pròpies files la duríssima frase “en nom de Déu, marxi”, el primer ministre britànic està al centre d'una tempesta que té molts números d'acabar amb la seva carrera política. De moment, almenys una vintena de diputats toris ja han mostrat falta de confiança amb el líder del partit per la seva presència en - almenys - una festa a Downing Street en ple confinament.
La polèmica amb el govern de Johnson, però, no s'acaba aquí. Els més crítics del partit que busquen provocar una moció de confiança han denunciat pressions, amenaces i intimidacions per part de membres de l'executiu britànic. Un escàndol que, de confirmar-se per la policia, només posarà més llenya al foc que ja fa dies que crema a Downing Street. Podran els conservadors acabar amb Boris Johnson?
El complot conservador per fer fora a Johnson
Des del partit conservador britànic, ja fa setmanes que es van sumant veus crítiques contra Boris Johnson arran del Partygate. Després de destapar-se diverses festes a l'edifici ministerial del número 10 de Downing Street, el primer ministre britànic va acabar admetent la setmana passada haver assistit a una el maig de 2020, quan estava prohibit fer trobades socials arran de la primera onada de la pandèmia.
Johnson va demanar perdó davant del parlament britànic, però no va ser una disculpa completa i va excusar-se dient que no sabia que es tractés d’una festa: “vaig pensar que era una reunió de feina”, va dir. El terratrèmol polític d’aquesta confessió va deixar Johnson debilitat, però encara amb forces per aferrar-se al poder i sobreviure una setmana més a una pluja de punyalades diàries.
A principis d’aquesta setmana, l’exassessor de Johnson, Dominic Cummings, va acusar el primer ministre d'haver mentit a la cambra dels comuns. “Van preguntar al primer ministre si la festa havia de tirar endavant o no. El primer ministre va dir que sí”, deia en un comunicat, disposat fins i tot a demostrar-ho amb proves sota jurament. Johnson va intentar desmentir-ho en una entrevista amb Sky News, tot i que en realitat va acabar ficant encara més la pota. “Ningú em va dir que el que estàvem fent anava en contra les normes”, va justificar-se el qui precisament és l’encarregat de redactar-les i fer-les complir.
Sembla que són unes paraules molt mesurades de cara a una possible defensa judicial, però el gest d’espolsar-se responsabilitats no ha fet res més que avivar la rebel·lió entre les files conservadores. L'escàndol va arribar al clímax en la sessió de preguntes al primer ministre d’aquest dimecres. Poc després que el diputat Christian Wakeford abandonés els conservadors per passar-se a la banqueta laborista, l’històric diputat tori David Davis va voler donar el tret de gràcia a Johnson amb una coneguda cita: “En nom de Déu, marxi”. L’any 1940 aquelles mateixes paraules pronunciades per Leopold Armery van provocar que el primer ministre Neville Chamberlain dimitís 48 hores més tard.
Johnson acorralat: com el poden fer fora?
Si la dimissió no arriba, la manera més viable que tenen els toris de fer fora els seus líders és provocant una votació de confiança. Per fer-ho, un 15% dels diputats del partit han d’enviar cartes expressant la seva falta de confiança a l’anomenat Comité 1922. Les cartes són secretes, però tan bon punt s’arribi se superin les 54 cartes que actualment representen el 15%, la votació de confiança quedaria convocada i podria celebrar-se en qüestió d’hores.
Almenys així va succeir en el cas de l’exprimera ministra, Theresa May. El vespre del 12 de desembre de 2018 es va celebrar una votació de confiança, menys de 24 hores després que el mínim de diputats necessaris escrivís cartes arran de la seva negociació amb la UE pel Brexit. Entre el grup de rebels contraris a May, s’hi trobava l’actual primer ministre Boris Johnson. May, així i tot, va sobreviure a la votació, però va acabar dimitint mesos després i Johnson es va fer amb el seu lloc.
Ara, si la meitat més u dels diputats conservadors - 180 - retiressin la confiança a l’actual líder conservador, Johnson perdria el seu lloc no només al capdavant del partit, sinó també del govern britànic.
El joc brut de Johnson
Davant d’aquest escenari, el primer ministre ha anat preparant el terreny per intentar tenir el màxim de conservadors el seu costat. Dimecres, va anunciar la fi de totes les restriccions anticovid a Anglaterra en una jugada doble per tapar la rebel·lió dins del partit i guanyar-se el favor dels diputats més contraris a les mesures restrictives.
Aquesta cortina de fum sembla que no ha sigut l'única estratègia del govern Johnson per aferrar-se al poder. Aquest dijous el diputat conservador William Wragg ha acusat els membres de l'executiu de fer xantatge i amenaçar els partidaris de la moció de confiança. Segons ha pogut saber el The Telegraph, un detectiu de la Metropolitan Police es reunirà la setmana que ve amb Wragg per saber si els fets denunciats es tracta d'un possible crim. La setmana que ve també es preveu que es faci pública la investigació de la secretària de l’oficina del gabinet, Sue Grey, sobre les festes.
Amb totes aquestes variables, el final d'aquest thriller polític és encara imprevisible, però que ben segur no deixarà Johnson il·lès.