Aquest dilluns va començar, a París, el judici contra Teodoro Nguema Obiang Mangue, Teodorín, el fill del dictador de Guinea Equatorial, per l'anomenat "cas dels béns mal adquirits" (la inversió a França de 200 milions d'euros procedents de la corrupció). Teodorín podria ser condemnat fins a 10 anys de presó i 50 milions d'euros de multa (a més de perdre els milions ja embargats). Malgrat tot, continua comptant amb la confiança del seu pare, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, qui ha posat els recursos de l'Estat a disposició del seu fill (fins i tot intentant argumentar que les propietats de Teodorín pertanyien realment a l'Estat guineà).
L'acusació
A Teodorín se l'acusa de malversació de cabals públics, corrupció, blanqueig de diners i abús de béns socials i de confiança. Teodorín, que és vicepresident segon del seu país, no ha comparegut al judici, i els seus advocats han defensat que no hi ha lloc per al procés, perquè França no té potestat per a jutjar a un càrrec polític guineà i consideren que aquest judici és una forma d'immiscir-se en els afers interns de la Guinea i una violació del dret internacional. De fet, els advocats de Teodorín, amb el suport del govern de Guinea Equatorial, van demanar al Tribunal de La Haia que bloquegés aquest procés, però els jutges francesos han decidit continuar amb el procediment sense esperar la decisió del tribunal internacional. La reacció dels advocats de Teodorín ha estat acusar al tribunal de racisme per atacar a un home negre procedent d'un petit país.
Vídeo: Instagram @teddynguema.
Història inacabable
Els primers passos cap al judici es van donar el 2008, quan, després d'unes revelacions del Senat nord-americà, Transparency International i Sherpa van començar el procés en contra del fill del dictador (darrerament el grup opositor guineà CORED també s'ha afegit al cas com a part civil). El 2012, en el marc d'aquest procés, la justícia francesa va embargar a Teodorín un espectacular edifici de 5.000 metres quadrats a la parisenca Avenue Folch. També li van requisar mobiliari de luxe i una col·lecció de cotxes exclusius d'alt valor. Però el cas va quedar bloquejat molt de temps per les maniobres dilatòries del polític guineà, que es va negar a comparèixer al judici. Ara, que s'ha tornat a posar en marxa el judici, des de Transparency Internacional consideren que una condemna a Teodorín suposaria un avenç, a nivell mundial, en la lluita contra la corrupció. De fet, el procés parisenc només és un dels casos que té que enfrontar Teodorín. Va tenir un famós judici als Estats Units que va acabar amb un acord judicial: el polític guineà va cedir tots els seus béns situats a Nord-Amèrica, entre els quals la seva casa de Malibu, per realitzar obres humanitàries a Guinea Equatorial a canvi de no ser processat. També té un procés pendent a Holanda, i a causa d'això el seu espectacular iot ha estat immobilitzat.
Manifestació obligatòria
Tots els funcionaris guineans que treballen a Malabo van ser convocats, el dilluns de bon matí, a una manifestació convocada pel governamental Partit Democràtic de Guinea Equatorial. A la convocatòria s'especificava que l'assistència era obligatòria. També es va pressionar a les empreses privades perquè conduïssin els seus treballadors al lloc de la manifestació i no els sancionessin per no assistir a les seves feines. Malgrat la forta pluja, molta gent va ser mobilitzada a la manifestació oficialista. El comunicat llegit en aquest acte qualificava el judici “d'atemptat i amenaça directes i frontals contra la legalitat internacional, la sobirania de les Institucions de l'Estat de la República de Guinea Equatorial, la llibertat i la dignitat del poble equatoguineà" i acabava afirmant que el judici era una "mascarada". L'ambaixador guineà a París, Miguel Oyono, ha declarat que el judici és "una operació rastrera de denomització dels dirigents de Guinea Equatorial".
Sicaris contra el testimoni
Un dels homes que testificarà al judici és l'empresari Germán Pedro Tomo, que havia treballat a Guinea al sector forestal i que ha confessat haver pagat comissions a Teodorín. El 2005 dos sicaris van esperar-lo a la porta del seu domicili, a Alcorcón, però es van equivocar i van apunyalar al seu germà Manuel. Quan van ser detinguts, van confessar haver estat contractats per diversos empresaris amb interessos a Guinea Equatorial, entre ells Óscar Pérez Bidegain. Pérez i diversos còmplices van ser condemnats per l'intent d'assassinat però el govern espanyol va indultar Pérez el 2010.
La rapacitat personificada
Teodorín (nascut el 1968) va començar la seva carrera a principis dels anys 1990 com a ministre d'Agricultura i Forestal. De seguida es va fer famós per les seves extorsions als empresaris forestals. Ben aviat va associar-se amb empreses del sector forestal, que òbviament van ser afavorides amb contractes oficials. A partir del moment en què Guinea Equatorial va començar a explotar el petroli de les seves aigües territorials, la seva riquesa va créixer exponencialment, tot i que el seu salari es va mantenir modest. El seu pare va afavorir-lo contínuament, perquè és el primer fill de la seva primera dona (en té tres): la seva influència política va créixer tant com la riquesa, ja que va ser nomenat "Hermano Mayor" de la influent Associació de Fills d'Obiang. Teodorín es va fer famós per la seva afició a comprar Rolex, objectes de Michael Jackson, cotxes de luxe, joies, avions, iots i fins i tot un submarí portàtil... També se sap que sovint va amb models, acudeix a festes de la jet set, viatja de forma constant... En realitat, tot i que és jutjat a París, ha preparat una gran festa per al dia 25 de juny, que celebra 48 anys. Prega als seus convidats que vagin "amb els seus millors vestits d'època dels anys 20"
Teodorín en el seu submarí personal. Foto: Instagram @teddynguema.
La cara més desagradable
Però Teodorín és molt més que un bon vivant. Ho saben alguns dels que han fet negocis amb ell i hi han tingut desacords. L'empresari italià Roberto Berardi va passar dos anys i mig a les infectes presons guineanes, i tan sols va ser alliberat per les pressions diplomàtiques del seu país i de la UE. Però molts altres socis seus han tingut pitjor sort. Tothom sap que Teodorín pot tancar, a Guinea, a qualsevol sense procediment judicial i alguns dels seus col·laboradors caiguts en desgràcia han patit llargues penes de presó, com Florentino Manguirre Eneme.
Reforçament de l'oposició
L'oposició al règim va tenir el seu moment més àlgid cap el 1994, quan les diverses forces es van unir en la Plataforma de la Oposición Conjunta (POC) i van aconseguir, a les eleccions municipals de 1995, l'alcaldia de molts municipis. Obiang els va robar la victòria, en algunes alcaldies mitjançant el frau en l'escrutini i en d'altres comprant els càrrecs electes perquè es passessin al PDGE. Però ara s'acaba d'anunciar la unió en una coalició d'algunes de les principals formes d'oposició: Convergència per la Democràcia Social (CPDS), la Unió de Centre Dreta (UCD), la Força Demòcrata Republicana (FDR), el Moviment per a l'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB) i altres grups menors (no hi està inclosa la influent coalició Ciudadanos por la Innovación, CI, dirigida per l'ex nguemista Gabriel Nse Obiang). L'oposició va perdre influència el 1996, quan Guinea va començar a explotar el petroli. Ara que els rèdits del petroli s'estan reduint a tot ritme, la força de l'oposició sembla créixer i les protestes contra el règim comencen a prendre forma. Fa un mes tenia èxit la primera vaga a la Guinea nguemista; els taxistes van deixar de circular i el govern va haver de recórrer a la violència policial per reprimir-los. I aquest dilluns l'enterrament de José Vidal Ngong, una víctima de la brutalitat policial, es va convertir en una manifestació contra el govern. Això suposa una novetat: fins ara la gent estava tan atemorida que no gosava sortir al carrer. Sembla ser que alguna cosa es mou a Guinea.
Teodorín al seu avió personal. Foto: Instagram @teddynguema.
Sentència sense compliment?
La sentència contra Teodorín pot tenir un valor, sobretot, simbòlic, especialment si tenim en compte que Teodorín es perfila com l'hereu del seu pare (diversos dictadors africans han cedit el poder al seu fill: Bongo al Gabon, Eyadema al Togo, Kabila al Congo Kinshasa...). És probable que alguns dels béns d'Nguema Obiang a París li siguin confiscats definitivament. Però és pràcticament impossible que acompleixi cap pena de presó a França. Quan el judici estava en procés d'instrucció, Teodorín es va negar a comparèixer davant el jutge, i França va dictar una ordre de recerca i captura a la Interpol. Durant alguns anys Teodorín va limitar-se a no sortir de Guinea, o a viatjar a països amics, que ignoraven l’ordre de detenció (fins i tot va viatjar al Brasil, però va haver de sortir-ne a tota velocitat quan li van filtrar que França acabava de sol·licitar la seva extradició). És probable que Teodorín, si és condemnat, eviti sortir del país, malgrat el seu amor pels viatges. De fet, s'espera que no molt tard accedeixi a la presidència de la República, perquè el seu pare ja té 75 anys (tot i que per ara no dóna mostres de voler deixar el càrrec). Segons alguns juristes, en cas d'accedir a la Presidència gaudiria immediatament de la immunitat que li atorga la Convenció de Viena. Però també podria tenir-la, per exemple, si assumís el càrrec de ministre d'Afers Exteriors, cosa no gens difícil si tenim en compte la protecció que li dispensa el dictador. Per tant, el judici de París pot tenir un valor moral per a la successió a la presidència guineana, però difícilment serà un obstacle pràctic a la carrera de Teodorín.