El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha quedat en llibertat després de 14 anys de saga judicial i després de formalitzar a les Illes Marianes del Nord, territori nord-americà, un acord pel qual es va declarar culpable d'espionatge a canvi de poder tornar a la seva Austràlia natal. Després de quedar oficialment en llibertat, Assange es va aturar breument davant les desenes de càmeres de televisió que l'esperaven fora del tribunal federal de Saipan, capital de les Illes Mariannes del Nord. Va saludar breument amb la mà els periodistes abans de pujar a un vehicle, sense fer declaracions.
Dins de la cort, Assange es va declarar culpable d'un únic càrrec penal per conspiració per obtenir i divulgar documents classificats dels Estats Units i, a canvi, la jutgessa Ramona Villagomez Manglona va dictar una sentència que li permet tornar a Austràlia "com un home lliure".
"Amb aquesta decisió, sembla que podrà sortir d'aquesta sala en llibertat. Espero que això contribueixi a restaurar una mica de pau", comentava la magistrada en pronunciar la sentència, mostrant gestos de cortesia cap a Assange, fins i tot desitjant-li un 'feliç aniversari per avançat' pel fet que complirà 53 anys el pròxim 3 de juliol.
El paper de la jutgessa de Saipan
La jutgessa va acceptar els termes pactats entre el Departament de Justícia i la defensa d'Assange, condemnant-lo a 62 mesos de presó, però atorgant-li crèdit pel temps ja complert a la presó d'alta seguretat de Belmarsh (Regne Unit), un fet que, per fi, ha desembocat en la seva llibertat de manera oficial.
En dictar la sentència, la jutgessa va dir que havia considerat, entre altres factors, el període d'empresonament de l'exsoldada Chelsea Manning, principal font d'Assange en la filtració de WikiLeaks, que va estar a la presó entre el 2010 i el 2017, quan la seva condemna va ser commutada pel llavors president Barack Obama.
El delicte de què es va declarar culpable Assange, per conspirar per obtenir i divulgar documents classificats dels EUA, comporta una pena màxima de 10 anys de presó i una multa de fins a 250.000 dòlars, però gràcies a l'acord evitarà més temps entre reixes.
Durant l'audiència, Assange va mantenir un aspecte seriós, encara que va semblar emocionar-se lleugerament quan la jutgessa va dir, en dictar sentència: "Sembla que aquest cas acaba amb mi aquí a Saipan", segons recull el diari britànic The Guardian.
Fi del malson judicial
Aquest episodi posa fi a una saga de 14 anys que va començar el 2010 amb la filtració més gran de documents classificats de la història dels Estats Units, qüestionant el paper de Washington al món en revelar atacs a civils a l'Iraq i a l'Afganistan, així com el maltractament de presos a Guantánamo, entre altres assumptes.
Després de la filtració, Suècia va emetre una ordre d'arrest per càrrecs d'abús sexual, que posteriorment van ser retirats. Assange es va refugiar el 2012 a l'ambaixada de l'Equador a Londres, fins que el 2019 va ser arrestat per autoritats britàniques, passant els últims cinc anys en una presó d'alta seguretat. Finalment, l'avió d'Assange ha posat rumb a Austràlia, on té previst fer una roda de premsa i reunir-se amb la seva dona, Stella, i els seus dos fills. Com a curiositat, l'aeronau privada on viatja va transportar també a Taylor Swift des de Tòquio als Estats Units per a la Superbowl al febrer.
"S'ha acabat la tortura"
"S’ha acabat la tortura per a Julian Assange, però no és l’acord que hauríem volgut", ha destacat Baltasar Garzón, coordinador de la defensa del fundador de Wikileaks, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
En la mateixa entrevista, Garzón també ha aprofitat per comentar que "el més positiu és que no parlarem més de la caducitat del CGPJ, que era un atemptat contra l’estat de dret, però ara s’ha d’evitar que torni a passar".