Segurament, el cas del hacker i fundador de Wikileaks, Julian Assange, és un dels més importants i rellevants d'aquests primers vint anys de segle XXI. La revelació dels crims de guerra dels Estats Units a les oblidades guerres de l’Afganistan i l'Iraq, i la filtració de milers de cables diplomàtics sobre països d’arreu del món van suposar un abans i un després en la història del periodisme i les relacions internacionals.
El pròxim 4 de gener el cas entrarà en una nova etapa, potser irreversible, quan la jutgessa britànica Vanessa Baraitser decideixi si extradeix o no Assange als Estats Units. El judici, que va durar unes quatre setmanes i va acabar a principis del mes d’octubre, va ser un intens debat entre l’acusació i la defensa sobre la llibertat de premsa i els seus límits, l’espionatge i la seguretat nacional.
Estats Units: conspiració i seguretat nacional
L’acusació, exercida pels fiscals James Lewis i Clair Dobbin en representació de la justícia nord-americana, va basar la seva argumentació en una presumpte conspiració d’Assange amb l’exsoldat nord-americà Bradley Manning (avui Chelsea Manning) el 2010 i amb altres hackers entre el 2007 i el 2015 per obtenir i publicar il·legalment informació secreta al portal web de Wikileaks.
Vídeo sobre les filtracions dels crims de guerra dels EUA a l'Afganistan i l'Iraq / Wikileaks
A més de l’acusació de la conspiració, Washington va acusar Assange de set delictes d’obtenció d’informació de defensa nacional, nou delictes de revelació d’informació i un delicte més de conspiració per a la comissió d’intrusió en ordinadors. Un dels arguments esgrimits pels EUA per tal de convèncer la magistrada va ser el perill en què Assange hauria posat a milers de confidents del govern nord-americà a tot el món, cosa que la defensa va negar. El total de delictes pels quals es demana l’extradició del fundador de Wikileaks són 18 i podrien arribar a suposar un total de 175 anys de presó.
Defensa: llibertat de premsa i persecució política
Per la seva banda, la defensa, encapçalada pels advocats Mark Summers i Edward Fitzgerald, van al·legar a la llibertat de premsa i al dret a la informació. A més, també va denunciar "motivacions ideològiques" en la persecució a Assange i va rebutjar la possibilitat que l’activista pugui tenir un judici just en territori estatunidenc.
Dibuix d'Assange durant el judici / Autor: Elizabeth Cook
Un altre dels pilars de l’estratègia de Summers i Fitzgerald va ser l’aportació de diversos testimonis d’importància en defensa d’Assange, com el prestigiós acadèmic nord-americà Noam Chomsky, qui va defensar la lluita del periodista per la llibertat d’informació.
També va declarar la periodista estatunidenca Cassandra Fairbanks, que va revelar que el govern de Donald Trump havia negociat amb Assange una possible sortida de l'ambaixada. També l’advocat espanyol Aitor Martínez, que va explicar al tribunal que a Espanya s’estava duent a terme un procés judicial contra l’empresa UC Global per haver espiat presumptament l’australià quan vivia a la seu d’Equador a la capital britànica.
Un cas que ve de molt lluny
La persecució de Washington a l’activista va començar arran de les publicacions que Wikileaks va fer entre l’abril del 2010 i l’abril del 2011, les quals revelaven imatges de soldats de les forces armades dels EUA cometent crims de guerra a l’Iraq i l’Afganistan, a més de 250.000 missatges diplomàtics confidencials; i tortures i vulneracions dels drets humans a la presó de Guantánamo.
Un viatge que Assange va fer l’agost del 2010 a Suècia per donar una conferència i demanar el permís de treball i residència va acabar precipitant un procés judicial contra ell per presumptes delictes sexuals. Dos anys després, i sota la sospita que tot plegat era una estratègia dels Estats Units per detenir-lo, Assange va entrar a l'ambaixada d’Equador el juny del 2012, després que el país sud-americà li concedís asil polític al·legant que es temia per una possible violació dels seus "drets humans".
Julian Assange atén la premsa des del petit balcó de l'ambaixada d'Equador a Londres el 2017 / Foto: Constantin Eckner (Europa Press)
Des d’aleshores i fins l’abril del 2019, Assange va viure confinat a la petita seu diplomàtica del país llatí a la capital britànica amb diversos intents per part de la seva defensa perquè pogués de l’edifici mitjançant la diplomàcia o la negociació amb el govern de Trump.
El canvi de govern a Equador, es va passar d’un progressista a un dretà proWashington, va precipitar l’entrada de la policia londinenca l’abril del 2019 per procedir a la seva detenció. El motiu oficial va ser la plantada de l’activista a la justícia britànica set anys enrere, quan el Tribunal Suprem del Regne Unit va acceptar la seva extradició a Suècia, moviment que la defensa sempre va creure que tenia per objectiu acabar portant el periodista davant la justícia nord-americana.
Imatge de la detenció d'Assange l'abril del 2019
Dos mesos després, el govern nord-americà va demanar formalment l’extradició d’Assange mentre el novembre del mateix any, la fiscalia sueca anunciava que arxivava definitivament la investigació oberta per les acusacions sexuals. La fiscal en cap del país nòrdic, Eva-Marie Persson, va justificar que havia passat tant temps des dels fets que “les evidències s’havien debilitat considerablement”.
Una salut cada vegada més deteriorada
L’estat de salut d’Assange no ha fet més que empitjorar des dels últims anys de confinament a l'ambaixada i també des de la seva detenció. De fet, diversos metges van declarar al judici que l’australià patia un greu patiment psicològic amb un elevat risc de suïcidi. Concretament, a Assange se li ha diagnosticat síndrome d’Asperger, depressió severa, trauma, risc de suïcidi i deficiències cognitives que afecten la seva concentració, memòria i expressió verbal.
Assange ha mostrat un aspecte molt desmillorat en els darrers anys / Foto: Efe
Per si tot això no fos prou, la pandèmia de la Covid-19 ha agreujat encara més la seva situació. I és que la vida d’Assange encara corre més perill a causa d’una malaltia pulmonar crònica que pateix. Tanmateix, els brots de coronavirus en el mateix pavelló on està reclòs no han estat suficients perquè se li concedís la llibertat provisional, tot i complir amb els requisits internacionals per accedir-hi.
Un amic de l’autodeterminació
Durant els moments més importants del procés independentista, la tardor del 2017, Assange va mostrar el seu suport a l’autodeterminació de Catalunya. El fundador de Wikileaks va contribuir a denunciar la repressió que exercia l’Estat i va arribar a oferir conferències telemàtiques des de l'ambaixada per parlar sobre ciberseguretat.
Conferència sobre ciberseguretat d'Assange a Barcelona la tardor del 2017 / Foto: Nicolas Tomás
Assange va comparar el control de les xarxes i d’internet per part d’Espanya amb el que fan els governs dels països de l’est o la mateixa Xina. També va defensar el procés assegurant que es tractava "d’un moviment democràtic i pacífic". A causa del seu suport a la causa catalana, el govern equatorià va acabar restringint el seu accés a internet, forçat per la pressió de la diplomàcia espanyola.