Com ja es va anunciar a principis d'aquest mes d'abril, aquest dimecres, el Tribunal de Magistrats de Westminster ha emès l'orde d'extradició dels Estats Units (EUA) de Julian Asange, fundador de WikiLeaks. El següent pas d'aquest procés passa pel despatx de la ministra britànica de l'Interior, Priti Patel. Fins al moment, el que ha fet el jutge Paul Golspring ha estat derivar la decisió de l'extradició al govern britànic perquè la signi. L'encàrrec recau sobre Patel, que podria negar-se, aquesta seria una improbable oportunitat d'Assange per no acabar davant d'un jutge estatunidenc. 

Patel té un termini de dos mesos prorrogable per decidir si confirma o desestima el lliurament. Per la seva banda, la defensa d'Assange ja ha indicat que defensarà la seva postura dins del període de quatre setmanes previst, que s'acaba el 18 de maig. Perquè la ministra s'acabés decantant pels arguments dels fundadors de WikiLeaks no només ha de ser convençuda per la seva defensa, també s'han de complir alguns requisits recollits a la llei britànica. La titular d'Interior només pot exercir el seu dret a prohibir una extradició en casos específics emparats per la Llei d'Extradició del 2003 i sempre conforme als acords amb el país demandant, en aquest cas els EUA. L'eventual decisió de Patel podrà ser recorreguda per les parts, la Justícia nord-americana o Assange, però l'última paraula la té el Tribunal Superior, qui ha d'avalar d'autoritzar la decisió, segons informa Efe.

Poques sortides

La defensa d'Assange es queda sense alternatives, sobretot després que el passat 14 de març el Tribunal Suprem del Regne Unit donés llum verda a l'extradició del fundador de WikiLeaks en rebutjar un recurs que buscava impedir-la. Aquesta decisió va posar fi a un procés judicial que va arrencar el 21 de gener del 2021, quan la jutgessa Vanesa Baraitser, de primera instància, va denegar el lliurament de l'acusat en considerar que presentava risc de suïcidi i que les condicions penitenciàries als EUA podien exacerbar-ho. La victòria, que en aquell moment va suposar la decisió de Baraitser, ara queda molt lluny. Els advocats d'Assange encara poden intentar recórrer la decisió de la ministra, si no l'extradició es produiria en els 28 dies següents d'haver estat autoritzada per la ministra. 

Si Assange posa un peu als Estats Units afronta a un procés judicial en què se'l jutjaria per 18 delictes d'espionatges i intrusió informativa per les publicacions que el portal WikiLeaks va filtrar sobre els crims de guerra estatunidencs a Iraq i Afganistan. En total, Assange podria trobar-se amb una condemna de 175 anys de presó.