Més complicacions pel fundador de WikiLeaks. La jutgessa britànica Vanessa Baraitser ha denegat la llibertat condicional a Julian Assange per considerar que presenta risc de fuga, tot i haver rebutjat prèviament la seva extradició als Estats Units per motius de salut.
Quan s'ha anunciat la seva decisió dins la Cort de Magistrats de Westminster, la jutgessa ha assenyalat que Assange "encara no ha guanyat el seu cas", ja que els Estats Units recorreran la sentència contrària al lliurament, i "té un incentiu per fugar-se" fins que conclogui aquest procés.
Baraitser assegura que l'australià de 49 anys, que pateix depressió i altres malalties després de passar deu anys confinat al Regne Unit, "ha demostrat" en repetides vegades que és capaç de fugir de la Justícia.
D'aquesta manera, ara per ara, romandrà en presó provisional a Belmarsh mentre avança el seu procés judicial. A la vista d'avui per determinar si podia sortir en llibertat condicional, Baraitser ha acceptat els arguments en contra de la fiscal Clair Dobbin, en representació de la Justícia nord-americana, que ha al·legat que l'informàtic ha provat en el passat que és capaç d'"arribar a extrems extraordinaris" per evitar la seva extradició. La defensa d'Assange demana que passi a arrest domiciliari amb la seva parella, Stella Morris i els seus dos fills a Londres.
Una de freda i una de calenta
La decisió d'aquest dimecres suposa un cop dur per a Assange i els seus milers de seguidors a tot el món, que per primera vegada veien la possibilitat que deixés d'estar tancat. Aquesta mala notícia contrasta amb la que es va donar dilluns passat per part de la mateixa jutgessa. Baraitser va rebutjar, en constatar risc de suïcidi, l'extradició de l'ex-hacker al continent americà.
Els Estats Units el reclamen per processar-lo per divuit presumptes delictes d'espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal digital WikiLeaks. Encara que va acceptar les amenaces per a la salut d'un eventual lliurament, la jutgessa va descartar la resta dels arguments de la defensa, que va adduir, entre altres coses, que els càrrecs tenien "motivacions polítiques" i que no tindria un judici just en aquest país.