El Tribunal Superior de Londres ha autoritzat aquest dilluns a Julian Assange a presentar un nou recurs contra la seva extradició als Estats Units, on està imputat per 18 delictes d'espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del portal WikiLeaks. El tribunal, format pels jutges Victoria Sharp i Jeremy Johnson, ha permès a Assange recórrer la seva entrega després de rebutjar les garanties de judici just presentades pels Estats Units, en cas que el ciutadà australià sigui extradit. En concret, els magistrats l'han autoritzat a apel·lar en una altra audiència futura contra dues de les tres garanties ofertes pels EUA.
La defensa d'Assange va assenyalar la possibilitat que fos discriminat per la seva nacionalitat no estatunidenca, fet que no li assegura poder-se emprar a la Primera Esmena de la Constitució del país, la qual protegeix la llibertat d'expressió. En una nota diplomàtica de "garanties" al març, el govern dels Estats Units va dir que el fundador de WikiLeaks podria "intentar plantejar" aquesta esmena, però va puntualitzar que la justícia nord-americana seria l'encarregada de decidir si se li aplica o no. Un argument no ha convençut el tribunal britànic, que ha donat més marge a Assange, que es troba a la presó de Belmarsh (Regne Unit), per preparar l'apel·lació sobre les garanties aportades per Washington en el sentit de no ser discriminat per la nacionalitat.
L'advocat d'Assange, Edward FitzGerald, ha recordat aquest dilluns que el fiscal nord-americà del cas, Gordon Kromberg, ja va avisar que ell podria esgrimir com a argument que "els ciutadans estrangers no tenen dret a la protecció sota la Primera Esmena, almenys pel que fa a la informació de defensa".
La vista d'aquest dilluns davant dels magistrats estava convocada per determinar si aquests acceptaven les garanties dels EUA, i a conseqüència autoritzaven l'extradició, o si, per contra, les rebutjaven totalment o parcialment i permetien a Assange presentar un altre recurs, cosa que finalment ha passat. Això sí, la justícia britànica sí que ha acceptat la tercera garantia, en què el govern nord-americà es comprometia a no aplicar-li la pena de mort, i la qual, per tant, no es recorrerà.
Els Estats Units demanen l'extradició del programador informàtic per difondre informació classificada el 2010 i el 2011, que va exposar violacions de drets humans de l'Exèrcit nord-americà a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Assange, en presó preventiva, no ha assistit al procés davant el tribunal per qüestions de salut, si bé sí que hi ha anat la seva dona, Stella Assange.