El Tribunal Superior de Justícia de Londres ha donat la raó a la defensa de Julian Assange i, per ara no l'extradirà als Estats Units (EUA). La justícia britànica ha decidit permetre a la defensa del cofundador de WikiLeaks tornar a apel·lar la petició de Washington. Tanmateix, hi ha lletra petita: Assange té permís per apel·lar contra la seva expulsió, però només si el Regne Unit i els Estats Units no poden oferir al tribunal les garanties adequades. Això fa referència a si les autoritats estatunidenques poden oferir "garanties satisfactòries" sobre qüestions com si es podria emparar sota la Primera Esmena de la Constitució dels EUA i si podria ser condemnat a mort, pena vigent en alguns estats.
El pròxim pas de la seva defensa és fer una audiència d'apel·lació per considerar la seva situació. Si allà la justícia es decanta pels EUA només li quedarà un últim intent per evitar l'extradició davant Tribunal Europeu de Drets Humans.
Els jutges Victoria Sharp i Adam Johnson, que en dues vistes preliminars al febrer van escoltar les parts, havien de decidir si secundaven o revocaven la decisió emesa el 6 de juny del 2023 pel seu col·lega Jonathan Swift. Aquest jutge li va denegar el permís de seguir recorrent en aquest país i va donar per bona l'ordre de lliurament signada el juny del 2022 per l'aleshores ministra de l'Interior, Priti Patel. Finalment, Sharp i Johnson han fallat en la direcció oposada i han obert la porta a una nova apel·lació.
Desgast entre els defensors d'Assange
Els aliats d'Assange han afrontat aquest darrer procés amb poc optimisme, després de concatenar sentències en contra. Des de Wikileaks es va fer una crida per al seu alliberament quan van començar les vistes davant el tribunal, però l'actual president de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, va afirmar que era molt probable que Assange acabés extradit. Una posició similar ha adoptat la dona del cofundador de WikiLeaks, Stella Assange, qui va advertir en aquell moment: "Si Julian és extradit als Estats Units, morirà". Finalment, sí que hi ha hagut marge per a l'esperança.
Més de deu anys
El cas del cofundador de Wikileaks fa més d'una dècada que va començar, quan la plataforma va publicar les filtracions de documents estatals estatunidencs. El contingut d'aquests documents assenyalava directament l'exèrcit dels Estats Units i les seves actuacions cruels i desproporcionades a l'Iraq i Afganistan. Washington reclama Assange per 18 delictes d'espionatge i intrusió informàtica. L'acusació estatunidenca pretén imputar Assange per delictes contra la llei d'Espionatge de 1917, una llei creada en temps de guerra que mai es va pensar per penalitzar la feina d'editors i periodistes, segons subratlla Amnistia Internacional, organització de defensa l'alliberament del cofundador de Wikileaks. L'ús d'aquesta de llei de fa més d'un segle és una de les pedres angulars sobre les quals la defensa d'Assange ha acusat els EUA de tenir motivacions possibilistes. Fet que les autoritats estatunidenques han negat en repetides ocasions.