El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat llum verda a les empreses privades per prohibir als seus treballadors exhibir símbols religiosos al lloc de feina. Aquest aval de la justícia europea matisa, però, que la prohibició es pot fer sempre i quan "s'apliqui de manera general i indiferenciada a tots els treballadors" i sempre que no sigui un desavantatge particular per aquella persona que té unes conviccions determinades, tal i com explica El diario.es. Així doncs, el tribunal amb seu a Luxemburg dictamina que les empreses privades poden prendre aquesta decisió de prohibir signes religiosos o espirituals però que s'ha de fer de manera indiferenciada.
Segons el TJUE, que el reglament laboral intern d'una empresa prohibeixi als treballadors manifestar verbalment o a través de la seva vestimenta les seves conviccions religioses o filosòfiques, no suposa una discriminació directa "per motius de religió o conviccions" en el sentit del Dret de la Unió, sempre que s'apliqui de la mateixa manera per a tots els treballadors. Ara bé, la justícia europea apunta que la prohibició sí que podria constituir una diferència de tracte basada en la religió o conviccions, si es demostrés (per part d'un tribunal) que la norma ocasiona un desavantatge particular per la persona que practica una religió o té unes conviccions determinades. En la sentència, el TJUE apunta que només la "finalitat legítima" de la mesura no és suficient per justificar la diferència de tracte i que cal demostrar la "necessitat real" de la normativa. A més, el tribunal remarca que el dret europeu no s'oposa al fet que, en l'avaluació d'interessos divergents, es doni més importància als relacionats amb la religió i les conviccions que a la llibertat de l'empresa.
El vel islàmic
Aquesta sentència que s'ha fet pública aquest dijous respon a un cas que es va donar a Bèlgica, el 2018, per un judici que enfrontava a L.F., una dona musulmana que portava el vel islàmic, i a S.C.R.L., una societat que gestionava lloguers socials. El litigi era perquè la dona assegurava la falta de presa de consideració de la seva candidatura per fer unes pràctiques a l'empresa, després de negar-se a treure's el mocador per ajustar-se a la política de neutralitat que regia a S.C.R.L. i que estava recollida al reglament laboral intern. Al cap d'unes setmanes, L.F. va tornar a sol·licitar el lloc de pràctiques dient que es podia tapar el cap d'alguna altra manera, però l'empresa també s'hi va negar explicant-li que no es permetia cap mena de peça que cobrís el cap dels treballadors; incloses les gorres o barrets. La dona va denunciar l'empresa al·legant discriminació i negant-li unes pràctiques i assegurant que tot es devia a les seves conviccions religioses. La denunciant volia que es declarés que l'empresa S.C.R.L. havia incomplert les disposicions de la Llei Genral contra la Discriminació.