És un dia complicat per als dos principals aliats dins de la Unió Europea que reneguen d'aquesta. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) primer ha fet pública una sentència en què tombava la reforma del sistema judicial de Polònia i després una que tombava la llei que criminalitza l'ajuda als demandants d'asil.
El tribunal considera que Hongria incompleix les normes comunitàries sobre el dret a l'asil. Concretament, assegura que el país liderat per l’ultradretà Viktor Orbán, incompleix les seves obligacions en matèria de procediments i acollida quan sanciona els que ajuden i assessoren els sol·licitants d'asil, segons informa l'ACN.
La llei Stop Soros
L'any 2018 el Parlament hongarès, amb majoria del partit del Fidesz, el d'Orbán, va provar una nova normativa que dificultava enormement les sol·licituds d'asil i perseguia penalment a les organitzacions que ajudessin als demandants d'asils. És a dir, feia extremadament difícil reclamar el dret de tot individu a l'asil i aquelles persones o ONG que volien donar un cop de mà eren perseguides per les autoritats.
La llei la van batejar popularment com llei Stop Soros, en referència al magnat George Soros, qui pobla obsessivament l'imaginari i la iconografia de la nova extrema dreta occidental. Lligar la imatge de Soros amb quelcom mínimament relacionat amb els drets humans per titllar-ho de radicalisme d'esquerres de les elits dominants, no només és extremadament conspiranoic, sinó que és un clàssic dels discursos de l'extrema dreta i el feixisme.
Orbán i els seus no van ser originals, però aquesta estratègia gastada els va acabar sortint bé i la seva nova regulació que violava el dret a asil es va implantar.
Resposta de la UE
Després d'un recurs de la Comissió Europea, el tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a l'executiu comunitari i considera que assessorar sol·licitants d'asil no és una "pràctica fraudulenta".
"El tribunal declara que prestar assistència per formular o presentar una sol·licitud d'asil en un estat membre no pot considerar-se una activitat que afavoreixi l'entrada o l'estança irregulars d'un nacional d'un tercer país en aquest estat membre, de manera que la tipificació penal establerta en la normativa hongaresa no constitueix una mesura idònia per assolir aquest objectiu", recull la sentència.
També considera il·legal que Hongria hagi introduït com a criteri per rebutjar una sol·licitud d'asil el fet que el demandant arribi al país a través d'un estat en què no està exposat a persecució ni "riscs de danys greus". Segons el TJUE, això és contrari a la directiva de procediments.