El Tribunal Contenciós-Administratiu de Colònia ha decidit aquest divendres prohibir temporalment als serveis secrets del país seguir de forma sistemàtica el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD).

La decisió s'ha pres dos dies després que transcendís que l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), la intel·ligència interior, havia classificat a aquesta formació com a "cas sospitós", que permet els seguiments de forma continuada i general a tota l'estructura del partit.

Es tracta d'una mesura temporal, fins que el tribunal resolgui el cas de la denúncia d'AfD contra la BfV. El partit, sabent que els serveis secrets els tenien en el punt de mira, s'havien querellat de forma preventiva per evitar ser seguits.

El tribunal, a més, ha afegit que no ha pres una decisió sobre el fons de la qüestió, però ha deixat clar que la difusió de la decisió de la BfV -que van filtrar els mitjans, però que els serveis secrets no van comunicar oficialment- viola "la igualtat d'oportunitats dels partits polítics".

Malgrat la sentència del Tribunal, la decisió encara pot ser recorreguda davant del Tribunal superior del Contenciós-Administratiu de Münster.

Acusacions d'instrumentalització

El copresident d'AfD, Tino Chrupalla, ha assegurat que la decisió demostra que la BfV està "instrumentalitzada políticament" i ha exigit "conseqüències polítiques i personals", començant per la dimissió del seu president, Thomas Haldenwang.

El pas de la intel·ligència alemanya, que va transcendir aquest dimecres, suposava un salt qualitatiu en la pressió de les forces de seguretat sobre la formació, nacionalista i xenòfoba, i un moviment inèdit a Alemanya.

En ser qualificat de "cas sospitós", la BfV i altres agències d'intel·ligència podien, més enllà de seguiments puntuals a individus o a les seccions que fins ara s'havien catalogat com a objecte d'observació, punxar converses telefòniques i fer servir recursos econòmics per aconseguir confidents.

Els serveis secrets van basar la seva decisió en un informe de 1.001 pàgines que inclou proves de presumptes violacions contra l'ordre liberal democràtic recopilades per juristes i experts des de començaments de 2019. Entre elles, diversos centenars de discursos i declaracions de membres del partit.

També es compilen com proves la influència sobre la formació del seu extint corrent radical, a la que la mateixa direcció va comminar l'any passat a dissoldre's provant d'esquivar als serveis secrets, i els seus vincles amb diverses organitzacions d'extrema dreta.

Conseqüències electorals

La mesura de la BfV i la posterior decisió judicial sobre el tercer partit més gran al Bundestag, l'equivalent al Congrés, i primer partit de l'oposició es van conèixer a penes a una setmana que arrenqui el "superany" electoral alemany, amb sis comicis regionals i les generals del 26 de setembre.

Les conseqüències electorals d'aquests fets són difícils de calibrar. AfD ha caigut en les últimes setmanes en els sondejos nacionals fins i tot entre el 9 i l'11% dels vots i la majoria dels seus votants són ja part del nucli dur.

La polèmica arriba en un moment complicat per al partit, que travessa serioses dificultats per presentar un perfil clar, després de coquetejar amb el negacionisme de la pandèmia, i que pateix una de llarga i mal dissimulada guerra interna entre el sector pragmàtic i la branca més radical.