Just quan s'acaben de complir 30 anys de l'atemptat amb gas sarín al metro de Tòquio per part d'una secta religiosa i que els familiars de les víctimes recentment demanessin de posar límit a aquest tipus d'organitzacions, aquest dimarts un tribunal japonès ha ordenat desposseir del seu estatus d'organització religiosa a l'Església de la Unificació o secta Moon. El Tribunal de Districte de Tòquio dictamina així a favor de la petició del govern registrada el 2023, després d'una investigació en la qual les autoritats japoneses van constar pràctiques abusives per aconseguir finançar-se. La secta Moon està a més en el punt de mira polític al país després de l'assassinat de l'ex primer ministre Shinzo Abe, l'autor material del qual, Tetsuya Yamagami, va confessar que ho va fer motivat per la presumpta vinculació entre l'exmandatari i la secta que havia arruïnat a la seva família —la mare de Yamagami era membre i va donar tots els seus diners a la secta—.
L'Església de la Unificació, creada el 1954 a Corea del Sud pel ja finat Sun Myung Moon i coneguda per organitzar vistosos macrocasaments amb centenars de nuvis, està establerta al Japó des de finals dels anys 50 i també compte amb ramificacions als Estats Units, l'Argentina o el Brasil. Els postulats de la secta, derivats del cristianisme, afirmen que Adam i Eva van fallar a Déu i que la humanitat ha replicat el llinatge del Diable, per la qual cosa la humanitat necessita un nou messies, que seria Moon. El grup religiós mouria abundants sumes de diners amb la venda d'objectes religiosos amb suposades propietats "espirituals" i instarien sota importants pressions els membres a donar el que tenen per comprar a preus desorbitats aquests objectes i així elevar el seu esperit o el dels seus familiars morts. Hi ha hagut nombrosos processos judicials al Japó per aquestes extorsions.
El Ministeri d'Educació i Cultura del Japó, responsable de qüestions religioses, va entrevistar més de 170 víctimes de les presumptes pràctiques abusives de la secta per aconseguir fons. El sistema legal japonès permet a les autoritats pertinents demanar la dissolució com a organització religiosa de grups que comentin actes que danyin substancialment el benestar públic. Constatat pel jutge, ara el culte de Moon serà privat dels avantatges fiscals de què gaudia sota l'estatus d'organització religiosa, encara que podrà continuar operant com un altre tipus d'entitat. L'Església de la Unificació es converteix en la tercera organització religiosa en ser objecte de tal ordre de dissolució al Japó, després del culte Aum Shinrikyo (Veritat Suprema), artífex de l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio de 1995, i el temple budista Myokakuji de la secta Nichiren, el màxim líder del qual va ser condemnat per frau. L'organització, que s'ha mostrat crítica amb la petició i les indagacions de les autoritats, ha anunciat la seva intenció d'apel·lar la decisió judicial.
Terratrèmol polític després de l'assassinat de Shinzo Abe
El grup sempre ha volgut vincular-se amb figures polítiques i empresarials de renom amb els quals aconseguir abast i repercussió. De fet, va estar de nou a l'ull de l'huracà després de l'assassinat de Shinzo Abe. L'assassí, Tetsuya Yamagami, afirma que l'avi d'Abe i ex primer ministre nipó Nobusuke Kishi va contribuir a l'arribada i assentament del grup al Japó i que per això va atemptar contra ell. El mateix Abe havia participat en una conferència de la secta el 2021. Després dels fets, nombroses víctimes del culte, especialment fills de membres que van denunciar haver estat robats i extorsionat en mans dels seus progenitors per fer donacions a l'organització i van assegurar patir penúries econòmiques com a resultat de la fallida els seus pares a través de la secta, igual que Yamagami.
Això va ser un terratrèmol polític al Japó, que va destapar importants connexions entre la política nacional i la secta, que hauria estat organitzant campanyes de compra de vots, la qual cosa va motivar en el seu moment una reforma de l'Executiu. El llavors primer ministre nipó, Fumio Kishida, va perdre popularitat arran del cas i es va veure obligat a promoure una investigació interna sobre els vincles de l'Executiu amb l'Església de la Unificació i a dur a terme una "neteja" de parlamentaris i ministres que estaven sota la sospita de mantenir llaços amb l'organització religiosa.