Fa més d'una dècada, Tunísia va ser el bressol de la Primavera Àrab i els somnis d'un futur on el país tingués unes eleccions lliures i una democràcia plena trontollen a mesura que la població s'encamina cap als seus tercers comicis presidencials. Diversos analistes de la regió alerten a Euronews que és poc probable que les eleccions d'aquest diumenge siguin lliures i justes, tot i que encara és menys probable que la Unió Europa s'hi pronunciï, ja que l'actual govern i les seves polítiques ja li van bé. Més de 9 milions de tunisians estan cridats a votar aquest diumenge entre el poc conegut líder del Moviment del Poble, Zuhair Magzhaui; un candidat a la presó, Ayachi Zamel; i el president de Tunísia, Kaïs Saïed, que serà molt previsiblement reelegit. De fet, Saïed ja s'ho ha fet venir bé perquè així sigui.
Si bé en les eleccions anteriors els observadors internacionals van elogiar el procés democràtic, tot apunta que la història no es repetirà. L'autoritat electoral designada per Saïed que ha de vetllar pel bon funcionament dels comicis ha pres decisions que fan dubtar de la seva imparcialitat. Per exemple, davant aquesta autoritat s'han presentat disset potencials candidats amb tot en regla i només se n'han acceptat tres. De fet, aquesta autoritat electoral ha fet cas omís a una sentència judicial que l'obligava reincorporant tres candidats. A més, en els mesos que han precedit les eleccions han estat marcats per detencions i condemnes per accions polítiques.
La repressió política a Tunísia ha esquitxat a les figures més conegudes de l'oposició. Tot plegat ha conduït a la majoria de les formacions tunisianes a cridar al boicot d'aquestes eleccions. Els comicis se celebren en un "clima de por i repressió", denuncia societat civil i partits polítics que ahir van convocar una manifestació de rebuig al centre de Tunísia, i una aparent indiferència ciutadana preocupada per la crisi econòmica estructural i l'alta desocupació per sobre del 15%.
Qui és Kaïs Saïed?
Kaïs Saïed de 66 anys era un desconegut professor de dret constitucional quan va arribar al poder el 2019, de tendència conservadora i austera que va prometre lluitar contra la corrupció i va responsabilitzar els partits polítics de totes les dificultats de la transició. Va ser escollir democràticament a les eleccions del 2019 en segona volta amb el 72,71% de suport i el 56,81% de participació.
El juliol del 2021, enmig de les turbulències polítiques de la transició política que s'allarga durant anys, el president va suspendre el Parlament i es va arrogar plens poders, davant de denúncies de "cop d'estat", i des d'aleshores ha instaurat un nou sistema ultrapresidencialista amb una nova Constitució aprovada a referèndum (70% d'abstenció) que limita les funcions de la Cambra. Els partits polítics van quedar exclosos de les eleccions legislatives del 2022 que només van mobilitzar l'11% de l'electorat.
La bona relació de la UE i Tunísia: subcontractant el control migratori
Si bé tot apunta que Tunísia s'enfonsa en el camí per consolidar-se com una autocràcia, des de la Unió Europea es passa de puntetes i es consoliden pactes perquè el govern de Saïed gestioni el flux emigratori a les seves fronteres perquè no arribi a les europees. Un acord entre la UE i Tunísia, que es va signar el 2023, està dissenyat per reduir el nombre de migrants que intenten la perillosa travessia del Mediterrani. A canvi, Tunísia rep centenars de milions d'euros d'ajuda financera. La implementació d'aquest acord ja s'ha deixat notar. Per exemple, l'any 2023 135.000 migrants van arribar a Itàlia, però, en aquest 2024, el número s'ha reduït fins a 51.000.