Moscou la va declarar en cerca i captura, però això no ha impedit a Kaja Kallas acabar sent la cap de la diplomàcia de la UE. La primera ministra d'Estònia, una de les veus més crítiques de la Unió Europea amb Rússia, ocuparà el càrrec més important de la política exterior de Brussel·les, en una decisió que podria enviar un senyal clar a Moscou. Els 27 líders del bloc han segellat finalment el pacte i el nom de Kallas és el que ha sonat des de sempre per al càrrec diplomàtic més important de la UE, actualment ocupat per l'espanyol Josep Borrell.
Amb aquesta decisió, Kallas es converteix en la primera persona d'Europa de l'Est en ocupar aquest càrrec i la primera estoniana a aconseguir un dels llocs més rellevants de la UE. Des que Rússia va llançar la seva invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer del 2022, Kallas ha impulsat els esforços de la UE per castigar Rússia amb sancions, enviar suport militar a Ucraïna i reforçar les capacitats de defensa del bloc.
El vigor de la seva postura antirussa, anterior a la guerra, havia suscitat especulacions sobre la possibilitat de bloquejar la seva candidatura a la prefectura de la diplomàcia per por de provocar Moscou. Precisament per la seva implacable resposta a l'agressió russa, li ha valgut l'estatus de persona buscada a Rússia. També com a resposta als seus esforços per retirar els monuments soviètics de la Segona Guerra Mundial al seu país bàltic, que el Kremlin va qualificar d'“acció hostil cap a la memòria” històrica".
Kallas torna a Brussel·les
Kallas ja havia estat prèviament a Brussel·les i ara hi tornarà per la porta gran. Va ser eurodiputada entre el 2014 i el 2018 abans de posar-se al capdavant de l'Eesti Reformierakond (Reforma), el partit liberal que va vèncer a les eleccions generals del 2019, encara que sense poder formar govern fins que el 2021 va dimitir Jüri Ratas com a primer ministre. Brussel·les no és ciutat desconeguda per a ella, no únicament pel seu temps a l'Eurocambra: el seu pare, Siim, que va fundar el partit Reforma el 1994, va ser comissari entre el 2004 i el 2014, després d'haver estat primer ministre entre el 2002 i el 2003, tal com recorda El Confidencial. La política circula per les seves venes des de ben petita.
Kallas, líder d'un país molt petit que representa únicament el 0,30% de la població de la Unió Europea, ha aconseguit fer-se un lloc entre els líders europeus. La líder d'Estònia ha fet declaracions provocadores que han fet que es coli als titulars dels mitjans de comunicació de tot el continent, com quan va avisar del risc d'una Tercera Guerra Mundial.
El trasllat a Brussel·les es produeix en un moment en què Kallas lluita contra la caiguda del seu índex d'aprovació en l'àmbit nacional, tot i mantenir un fort perfil internacional. El seu índex d'aprovació es va desplomar fins al 16% al gener, després de mesos de caiguda des de l'estiu passat, tot just quan van sortir a la llum els primers informes sobre els vincles comercials del marit amb Rússia, tal com destaca Euronews.
L'agost del 2023, es va saber que el marit de Kallas, Arvo Hallik, tenia una participació en una empresa de logística que havia continuat operant a Rússia des que va esclatar la guerra a Ucraïna més d'un any i mig abans. Kallas ha negat des de llavors qualsevol coneixement previ dels vincles de l'empresa amb Rússia i ha qualificat la reacció interna de caça de bruixes política. Però l'escàndol amb prou feines va suscitar respostes internacionals, a excepció d'una pulla del ministre d'Afers Estrangers hongarès, Peter Szijjarto, que va acusar Kallas d'"hipocresia" en censurar l'encaixada de mans de Viktor Orbán amb Vladímir Putin durant una trobada a la Xina. Sigui com sigui, aquest fet no ha impedit a Kallas fer-se amb el lloc d'alta representant de la política exterior europea.